ALTER EGO (...)

CLIK.

2010-12-03T23:28:00.004+01:00

tendría unos 16 años, cuando empezé a moverme por el mundo de la noche; las discotecas eran todo un descubrimiento nuevo para mi. demasiado nuevo. y de repente apareció: un fotógrafo con una cámara reflex dentro de una discoteca haciendo fotos a la gente. qué locura!

mi inquietud por aquél hecho cada vez era más relevante, tilllate.com se llamaba la web. me acostumbre a no salir de casa sin una cámara. por aquel entonces una digital: fujifilm finepix.

hasta que la madre de mi mejor amigo me dijo un día: -"si mi hijo va a recordar muchos de sus recurdos va a ser gracias a tus fotos, por que piensa que una foto es un reflejo de aquel momento vivido; mejor o peor, pero es un recuerdo"

de ahí mi frase de: "inmortalizar un momento con un CLIK, lo veo más que mágico". entonces, mi afición se convirtió en una obsesión.

hasta que llegaría el momento cumbre.

ya tenía 18 años, más que cumplidos, de regalo de navidad, el regalo más especial, por fin mi cámara réflex: Nikon D3000.

y entonces llegó el día cumbre.

mis amigos y yo, nos fuimos a Bigben (nuestra discoteca por excelencia) y de repente apareció el fotógrafo de aquella página web, la misma de la que había sido seguidora todos esos años de búsqueda.

le pedí una foto, nos caímos bien y nos dimos los msn, vió mi foto de perfil, de lógica una foto de mi cámara. me preguntó si quería ser fotógrafa, entonces me revele y le contesté un:

-"es mi sueño"

-"y entonces, ¿a qué esperas?"

-"a tener coche..."

-"mira te diré una cosa, no importa si no tienes coche, si realmente quieres ir a hacer fotos a algún lugar... moverás cielo y tierra para poder ir, porque como tu me has dicho, es tu sueño, y yo voy hacer que se haga realidad"

con eso tube suficiente. no fue un camino de rosas, ni mucho menos, tube mis más y mis muchos menos, pero siempre es un camino del que no me arrepiento, con gente que no canviaría nunca jamás, mi maestro Carlos, mi novio Moi, mi enchufe Marc, mis jefes Ilé y Sergi, mis tontacos Aaron y Miguel, mi gente del Maresme Rafa, Cris, Manel y Marina y esos lejanos de Girona Jan y Lluïs y sobretodo un larguísimo y intenso ECÉTERA (...) porque me he dado cuenta, y ayer lo tube más que claro de que ellos son mi familia, mi necesidad y son sobretodo mi vida.

y la cosa es simple, no tiene otro nombre que: TILLLATE.ES! ♥

believe in dreams...

2010-09-28T21:11:00.004+02:00

¿cómo se me pudo pasar por alto?

te convertiste en mi mejor amigo de la noche a la mañana, te convertiste en una necesidad de cariño para mi; tus bromas, tus risas, tus confesiones, tus miradas (...) formaban parte del juego.
no cambiaría ni uno de los segundos vividos contigo. ninguna de las fotos compartidas, y tampoco combiaría el echo de que más de una vez me vieras llorar, porque sé que tú estabas ahí conmigo.
y sabes? a veces te echo en falta. echo en falta hacer locuras de reportajes como los que hacíamos, coger las borracheras más espantosas y reírnos de ello, echo de menos las giradas de neura que nos cogían de bañarnos en una discoteca con la ropa interior y que me ahoges y que yo no tenga fuerza para hacerlo. echo demenos los días de playa donde luchabamos por la "operación conguito" y luego dormir en un trozo de hierba de Barcelona. echo demenos ser tu modelo en las fotos.
pero supongo que lo que más echo demenos, es que quizás eso ya nunca más vuelva. aunque a veces, nunca puedes decir, nunca! y recuerdo que eso me lo dijo mi mejor amigo :)

porque aunque te diga mil y una cosas sin sentido...

...nunca dejarás de ser lo que eres para mí.

y es que mucho menos se me va a quitar el gusanillo de ti. ♥

mi cama huele a ti...

2010-09-28T00:31:00.004+02:00

todavía recuerdo la primera vez que nos besamos...

...aunque no consigo acordarme de la última.

como nunca, como a nadie. tu y yo a tres metros sobre el cielo ♥

...ho voglia di te.

persones...

2010-06-07T18:17:00.001+02:00

hay momentos en la vida en que una sola decisión, en un solo instante, cambia irremediablemente el curso de las cosas.
cuando decides disparar a alguien.
cuando decides quererlo o no quererlo.
cuando decides tirar para delante.
cuando decides mentir, traicionar, ocultar o cruzar la linea.
esa décima de segundo podrá hacer girar todo al lado oscuro
o inundarlo de luz.
podrá hacer de ti un héroe o un criminal.
podrá llevarte al cielo o al infierno.
pero siempre será un lugar desde el cual no podrás volver atrás.

confosa...

2010-05-09T23:41:00.006+02:00

Hoy tengo miedo a darme cuenta de que te quería,
y que te quería mucho.

Muchas veces no sé que quiero, o almenos me hago a la idea de que no lo sé, pero sí, sí que lo sé, lo sabía des de el primer día que estube entre tus brazos, entre tus palabras, tus risas, sí, des de ese mismo día. Y el resultado de la noche fue ese tierno beso, sin preocupaciones e inclusio con tremenda picardía y cargado de inocencia, en medio de la calle mientras llovía, mientras que las gotas empezaban a resvalar por nuestro rostro, sin temor, marcando las fracciones de nuestras caras, las gotas se impregnaban y se mezclaban en nuestras ropas como nuestros labios se habían impregnado. Mordiscos, risas, besos jugetones...
Sabía que aquello no acabaría bien, mi ficticia rebeldía, y tu mentirosa ignorancia hacia mi, era bastante evidente: sentiamos algo muy fuerte el uno por el otro. Igual de evidente que era que cuando volviera a coger el coche por la mañana todo esto habría acabado, igualmente no te hubiese contado mis sentimientos. Quizás fue ese mi error.
Sea como sea, al día siguiente intentándome hacer la dura pensando que la noche anterior no me había importado, que quizás había sido, para mi, un simple juego; un chico de calendario (un día con uno, al segundo con otro, y seguir así), pero en el fondo sabía que no era así. pero de qué me servía contarlo, dudo que me creyese y por otro lado y lo más evidente; dudo que él sintiera lo mismo que yo.
Pero de repente mis sueños se esfumaron. PUF! Sin pensarlo dos veces desaparecieron de mis sueños, de mis pensamientos, de mi vida.
Empezó con ella, me undí, no me esperaba eso. Bueno, si que me lo pensaba de ella, su pensamientos serían del tipo: "Llega otra chica y no me interesa que me lo quite". Y tenía razón había llegado yo y para quedármelo. Pero quería creer que él le diría que no, que empezaba a sentir algo por otra chica.
Fue ahí, cuando me dí cuenta de que eso no era verdad...
Me sentó mal, se sentía culpable. Por otro lado, él no tenía la culpa, no tenía absolutamente nada conmigo, es más, me había acabado de conocer... sea como sea, ninguno de los dos estaba bien en aquella situación. No sé que pensaba, no sé que quería, sólo sabía que estábamos ahí, los dos, al teléfono, yo llorando, él callado. Le decía que reía, que no lloraba, que estaba contenta por lo que le había sucedido. Mentira. Lloraba de rabia.
Él quería volver a verme, y yo le complací, me moría de ganas de voverlo a ver. Fue un rencuentro normal, como dos amigos, dos besos y ale. ¿Y ale? Sí, y ale.
Nos acomodemos, y entre sus risas le intenté besar. Me esquivó. ¿Se puede saber en que coño estaría pensando yo? Tiene novia, la quiere, la respeta... Eso sí, se le ve confundido.
Más tarde sucedió. [...].

No dejo de luchar por algo que quiero así como así.
Y a él, le quiero.

- "Sea como sea,
no me preocupó ser cómplize de un pecado carnal si fue con él..."

trasnochar...

2010-05-09T23:09:00.002+02:00

- Quién madruga... mmm, quién madruga... ¿coño cómo era?
- ¿Cómo era el qué, nene?
- Coño la frase hecha esa de; a 'quién madrugaba' le pasaba algo
- ¡Ahh... la frase esa! pos coño quillo: Quién madruga, nos encuentra en la salida del AFTER!
- ¡Eso! ¡Ahí las dao'!

les choses de la vie...

2010-03-23T18:06:00.006+01:00

ara mateix no sabria si dir que estic exagerant o és veritat. l'únic que sé, i que vull que la gent entengui, és que aquesta és una de les decisions més díficils de decidir que he viscut...
ve't aquí, no canviaria per res del món, aquests dos anys; ple d'anècdotes i d'emocions.

són masses coses, moltes noves amistats i moltíssimes emocions. però de vegades cal ser realista, i adonar-te tu mateix del teu límit. ningú neix sabent què vol ser de gran, de què vol treballar; ja que molts cops no saps que et depara la vida i per això mateix vivim d'"errors" (tot i que vull remarcar que això meu, no ha estat cap error).
simplement ho acabaria com un: SÓN COSES DE LA VIDA (:

tingeu-ho molt clar, mai diré que he malgastat aquests dos anys. el que m'heu ensenyat vosaltres, no s'aprèn així com així.

PS: i sí, primer de batxillerat, això també va per vosaltres!

gràcies nens i nenes. finalment gràcies Batxillerat!♥

un esforç...

2010-02-07T19:40:00.004+01:00

si todos ellos supieran lo mucho que me encantan; ...alucinaban!(:

- bàsquet júnior masculí. ♥

ets i seràs...

2010-01-31T15:46:00.004+01:00

ets aquella persona a qui sempre li puc explicar quelcom cosa que em roman pel cap, ets aquella que m'escridassa quan no faig una cosa bé, i també ets aquella persona que és capaç d'arrencar-me un somriure quan ploro o quan alguna cosa no funciona, simplement ets el meu millor amic, el meu confessor i el meu oïent.

...ets, i seràs sempre tot allò desitjable.

perquè per mi ets més que un simple amic, perquè per mi ets tot allò que la gent pugi opinar, perquè per mi ets molt més que un germà.
i sí mai necessecites res, ja saps on sóc, i on pots trobar-me; sé que sempre em portaràs en aquell racó del teu cor(:

♥ t'estimo ORIOL!

simplement...

2010-01-25T20:36:00.003+01:00

*perquè ahir vaig trobar aquesta foto,
la vaig veure i em vaig posar a riure com una ximpleta,

i és que només vosaltres dos em transmeteu coses inexplicables,
aquests somriures tan esporàdics
i per això mateix m'agradeu; JOAN i ARNAU(:

bah...

2010-01-25T20:21:00.005+01:00

- Buah... me da un asco la chica esa...
- ¿Porqué?
- ¡Porque tiene el coño así; como la catedral de Logroño!
- Entonces debe ser así, bonito.
- No, ¡así de visitado!

només una estona...

2010-01-21T21:05:00.003+01:00

- ¿Quieres jugar a un juego?- preguntó ella rompiendo el hielo.
- Mmm... de acuerdo, ¿pero cómo se juega?- questionó el chico repleto de timidez frente a la atractiva chica de los ojos miel.
- Es sencillo, se trata sólo de follar.
- Ah...- el chico se quedó paralizado e inquieto, pero para seguir a la chica, asintió.- ¿Y cuáles son las normas del juego?
- No debes enamorarte nunca de nadie, si lo haces, ¡pierdes!
Él volvió a asintir con la cabeza, aunque sabía del todo cierto, que si el juego duraba, sabía que tarde o temprano, perdería. Así que sólo rezaba, para que fuera ella quien perdiera en ese estúpido juego.

no em serveix...

2010-01-13T20:04:00.003+01:00

ja no només he perdut la noció del temps aquestes vacances. sinó que van començar des de un principi i han seguit essent totes les festes bastant pèssimes... se'm fa un nus a l'estòmac de recordar-ho. simplement, el trobo a faltar.
i per alleujar-ho, entre turró i turró anava al recurs fàcil; copa de cava, però no feia efecte.

que l'oblidi, que tot és millor així, que no me'l mereixia... bah, bajanades, l'estimo i punt. així que no puc oblidar-me'n, ara, que si sóc sincera, tampoc sé si tinc intenció de fer-ho.

sí, avui és dia tretze. demà per fi seríem catorze...
però llàstima que no torni a nevar
i tingui l'oportunitat de quedar-m'he aïllada,
al menys, una petita estona.

¿recuerdas...

2009-12-30T12:59:00.001+01:00

- Però es pot aprendre a estimar a una persona... No?
- 'El roce hace els cariño', no? Doncs ja està... Suposo que estimar és qüestió de temps.
- Això espero... Perquè jo t'estimo moltíssim i contra millor estiguem i més temps estiguem, més t'estimaré...

Pero a veces, muchas veces... las palabras se las lleva el viento.

no aguanto més...

2009-12-11T15:43:00.002+01:00

Fa dies que no escric; al blog. Tinc molta feina, massa, massa feina i moltíssim poc temps, i a sobre em demanes que no m'estressi. L'únic que necessito és enllestir-la i sobretot dormir.
Per cert, l'altre nit, quan vaig fer una pausa. Vaig somiar, somiava que em feies un petó tan dolç que junts podriem desfér la neu.

Encara no neva, però ja fa fred.

eh, perdoni...

2009-12-11T15:39:00.002+01:00

( . . . ) perdona, si alguna vez te llamo: te quiero.

diguem-li por...

2009-11-17T22:02:00.004+01:00

- A ti te pasa algo niña, y no quieres contármelo...
- No, no es que no quiera contarlo, sabes que a ti siempre te lo digo todo. No es nada, solo que estoy un poco preocupada, hay algo que noto raro... y no me gusta.
- ¿Y qué es?
- No sé explicarlo.
- Veras, ¿Alguna vez te has intentado tirar de una cierta altura y has sentido vértigo?
- Mmm... no ¿Qué es el vértigo?, ¿Qué se siente?
- Es una sensación de pánico y de impoténcia, que te recorre el estómago de arriba a abajo, como si te entraran náuseas, tienes ganas de llorar y las piernas no te reponden por si solas, y es ese momento que no sabes si tirarte al vacío o echar a correr.
- ¿Cómo cuando tienes miedo de perder a la persona que más quieres?
- Exacto.
- Pues me parece que tengo vértigo...
- Pues si es eso no tengas miedo.
- ¿A no, por qué?
- Porqué él te quiere.
- Eso me gustaría pensar, me moriría por creerlo...

un petó a la galta...

2009-11-11T19:30:00.003+01:00

« y cerrar los ojos y recordar esa noche
del domingo 11, llena de risas, de cubatas,
de bailes... de carícias, besos y te quieros. »

saps? molts cops he recordat aquella nit a Alcover; aquell sopar on tot va començar com una broma amb "la pareja de la noche" mentre la colla fèia apostes sobre nosaltres... després d'allà, el botellón ple de riures i d'anècdotes gèl·lides i sí, un petó a la galta. un petó càlid per desfer aquella freda nit.
i a partir d'allò; petons, carícies, somriures...
FLAIX FM ALCOVER, onze d'octubre de dos-mil nou♥
sí, i si donem les gràcies a aquell ímpetu que ens va fer seure junts? aquella sensació que ens a portat a estar predestinats per sempre... i per què no? donar les gràcies a aquella primera nit que et vaig confondre amb el teu miillor amic(:

però gràcies a tu per tot maarc. per aquell dia 11, 14, 18, 19... per el dia a dia, per totes les trucades, missatges, paraules... és igual. t'estimo i punt maarc! m'apassiones i no n'hi ha més...
sóc teva per sempre, sempre i sempre més!

/141O(:

t'estimo...

2009-10-27T22:33:00.007+01:00

Marc, mi vida. Si te vas, yo no quiero seguir...

Eres mi aliento, mi fuerza, mis ganas de vivir, eres todo aquello que siempre pedí.
Lo impensable, lo deseable, lo que me hace atrever a reír, y cada noche sueño lo mismo. . .
Despertarme cada mañana con tu sonrisa de miel.
No te vayas mi amor,
no te alejes nunca de mí quiero ser para siempre la persona que te haga feliz.

- eres la cosa más bonita del universo. . . !

si t'atreveixes...

2009-10-27T21:56:00.003+01:00

. . . DEBERÍAS PROBARME !

només tu...

2009-10-18T22:25:00.005+02:00

"Em llevo al matí, somrient i saben que cada segon i minut que passa et puc tenir mes aprop meu. M'aixeco feliç havent somiat amb tu i en aquell mateix moment semblava com si aqell somni s'hagués fet realitat.
Continua el dia, hores d'estrès a l'institut i enmig de classe, dibuixar a la llibreta paraules que descriuen tot el que sento en aqell mateix instant, pensant en la persona més especial per mi, escribint números, lletres, formes i símbols que em fan recordar en aquella nit que, des de aquell precís instant, va ser on va comensar tot.
Una sencilla caricia, una abraçada, un petó a la galta... tot aixo cada cop era més intens i desitjava que no s'acabés aquell moment, tan i tan tendre. Moltes vegades, no fa falta descriure un sentiment sinó que parla per si sol, no fa falta descriure un petó que ho expressa tot... un sencill t'estimo, ho és tot.
Més igual totes les altres coses, jo segueixo el camí del meu cor, i aquest camí em porta fins a tu, un paradís al teu costat on mai passa el temps.

/1410 ♥
lo que siento yo, es más que un sentimiento."

+ gràcies per el text maarc. gràcies per els moments d'ahir(:

em desvaneixo...

2009-09-30T22:19:00.002+02:00

Nunca supe que me podría sentir así, como si nunca hubiera visto el cielo antes. Quiero desvanecerme dentro de tu beso. Las estaciones pueden cambiar de invierno a primavera, pero yo te amaré hasta el fin de los tiempos. Pase lo que pase, pase lo que pase, te amaré hasta el último de mis días! De pronto el mundo parece un lugar perfecto, de repente se mueve con perfecta armonía, de pronto mi vida... no parece vivida en vano. Todo gira a tu alrededor. No hay montaña lo bastante alta, ni río lo bastante ancho. Vendrán nubes de tormenta y colisionarán las estrellas. Pero yo te amaré, te amaré...

HASTA EL FIN DE LOS TIEMPOS!

felicitats...

2009-09-29T23:10:00.013+02:00

M'agradava sentar-me al teu costat, tot i que els primers dies fossin distants, la resta van ser molt bonics... m'agradava riure amb tu i les nostres paranoies.
i sí, ëDû, avui en faries dinou.
Avui igual que tots els altres dies... ens fa mal un racó immens al cor on només l'ocupes tu.

♥ despiértamee di que paraaste el tiiempo y nada suceedió. . . !

- felicitats Eduard... saps aquesta papallona que vola?
et portarà aquest petó, tranquil.

si algú em sentís...

2009-09-29T22:19:00.002+02:00

Representes la meva inspiració i el meu desig, ets allò prohibit, la passió, ets el diable...
Que tu m'encens i em lligues com si al llarg del cos se'm caragolés una serp que mai s'acaba. Mira't, quan no surts de casa en tot el dia, i sé que t'amagues per no veure'm. I a la nit, quan tot és tancat, arrossegant-me, com un llop que té fam.
M'acosto a aquesta casa, i m'estic davant del portal, i, rabiosa, per les escletxes em crec que t'escolto i que et respiro, que amb el cap m'hi rebato i et crido i ploro, desesperada, com ploro ara! Sí que estic, plorant, que no puc més! Perquè t'estimo, t'estimo i em moro.

és un joc...

2009-09-29T21:59:00.005+02:00

BECAUSE YOU LOVE THIS GAME... :)

I no sé perquè... no sé que em pasa... tinc necessitat de veure-us, m'agraada tot i que em fa vergonya arribar al pavelló i estar jo sola allà mirant-vos, però més igual, perquè el resultat és veure aquesta relació que teniu, aquesta vitalitat que només vosaltres despreneu... i això compensa qualsevol cosa.
I sí, el simple fet de que pugi estar allà mirant-vos, veient com milloreu cada dia més i saber que us hi deixeu la pell, és increïble.

- bàsquet AE.Montblanc JÚNIOR MASC.

perquè sí, perquè en aquest poc temps, heu conseguit una mànager,

una fotogràf, una fan i sobretot una gran amiga!

i si no tenim nom...

2009-09-19T19:07:00.007+02:00

Véte a la nevera, cogé un yogurt y quítale la tapa, quedátela y obsérvala; pone la marca, el lote y la fecha de caducación...

¿Pero en algun lugar ves el día que lo hicíeron?
Pues nuestra relación es igual...

no tiene fecha de inicio, sólo una referencia, una mera referencia.

#.(:

amb tu...

2009-09-16T22:51:00.001+02:00

a vegades em pregunto per què mai tindré res amb tu...

ultimatum...

2009-09-09T21:48:00.002+02:00

A veces, presientes que el fin del mundo se avecina pronto...
Ver a tus seres más queridos "a tus mejores amigos" derrumbarse así como así, por cosas que observan e incluso escuchan, y saber que tú sólo tienes ganas de rebentar la primera pared que se te pone por delante, para no hacer daño al hijo de puta que los está hiriendo... Verlos llorar, y sólo poder abrazarlos de impoténcia, oír sus llantos y que sin querer se te ponga la piel de gallina... Saber que les dirás palabras de ayuda y de desconcierto que no serviran para nada...
Sabes, lo sabes de sobras, y es lo que más te llega a doler que aún preguntarles si estan bien, aún verlos sonreír, sabes que por dentro lloran y es entonces cuando te hundes y te das cuenta de que el fin del mundo ya ha llegado.

ajuda'm...

2009-09-05T16:38:00.007+02:00

«tornar a ser petit... i construir castells de somnis
que no s'enfonsin com si fosin de sorra.»

M'agrada molt la frase, però també m'agrada saber que ens estem fen grans, que fa un parell de mesos tots dos vam fer els divuit anys i que madurem... que estem creixent junts i que vulguis o no, estem compartint tot el que ens passa cada dia, i cada moment junts... i el simple fet de saber que tindré un amic, que será més que una simple persona per anar de festa... saber que només fa uns quatre anys que ens coneixem i compartir mil anècdotes, saber que li podré explicar tot allò que em roman pel cap i saber que aquesta persona tindrà la suficient confiança amb mi i m'explicarà tot allò que l'amoïni... ja només això només aquests petits detalls ja construïen el meu castell de somnis.

Sí Oriol, si sóc sincera... no sé si això que estem vivint està tancat dintre del meu castell que de petita vaig construir, tampoc sé si això durará per sempre... Però saps què?

M'agrada saber que estàs aquí amb mi,

i més igual si això és un somni, o és real :)

te quiero...

2009-07-23T23:04:00.004+02:00

* TE QUISE, TE QUIERO Y TE QUERRÉ.

que sepas que todo lo he hecho ha sido pensando en ti

y si sigo aquí, también es sólo por ti...

PS. "seria lo lògic no haver volgut res..."

però si ara tornem a fa dos mesos,

seguiria pensant el mateix, sí seria lo lògic. però t'estaria mentint.

y allí me quedé...

2009-07-22T22:45:00.001+02:00

fue un placer coincidir en esta vida ( . . . )

IMAGINA'T...

2009-07-21T15:58:00.004+02:00

M'imagino un futur al teu costat. Una caseta aïl·lada de les altres, sense motius d'obres, ni crits dels veïns, ni res que ens pogués molestar...
Una casa, on des de lluny poguem sentir el xuu, xuu d'aquell tren on per primer cop vam creuar les mirades. Que des de la finestra del dormitori poguem junts contemplar a primer cop d'ull, aquella platja on amb la seva dolça sorra ens va encandilar. Que a dintre d'un calaix de la tauleta de nit no hi falti mai la caixa on totes les nits la mossegués. Un grapat de piruletes a sobre de la taula del menjador per quan ens vingués sempre de gust. M'imagino una casa plena de quadres on el més important, al rabador, un colaix de tots els billets que haguem comprat de joves.
També sense oblidar-nos, no podrien faltar les dues habitacions dels nens, una, la del Dídac o de l'Oriol, plena de pòsters de jugadors de futbol i a rebessar de emblemes del Futbol Club Barcelona. I la de l'Alba o la Laia, també plena de pòsters, però aquesta de jugadors importants de tennis i d'alguna que altra ballarina artística.
Al labavo no podria faltar una capseta amb totes les meves cintes del coll, de tots els colors, però n'hi hauria una d'intocable, una de color blau que emmarqués aquella nit a distancia...
A fora, al jardí hi viurien els fillets del Taison i no pararien de còrrer amunt i avall donant alegria a tota la casa. I allà també aparcat el meu Renault Megan de color negre.
Cada matí no esmorçariem cola-cao, tu mateix ens faries beure Nesquik. Deixariem els nens a l'escola i jo me'n aniria a treballar a qualsevol búfet d'advocats i tu, ves a saber, perdut pel món segurament.

Un cap de setmana vindrien els teus pares a dinar junt amb el tete i la seva estimada xicota i a l'altre cap de setmana vindrien els meus, i sempre la mamà, portant a la Minnie en braços i tu com sempre la molestaries.

[ . . . ] M'IMAGINAVA UNA VIDA AL TEU COSTAT .

quiero...

2009-07-21T00:18:00.000+02:00

quiero tu mirada, quiero hacer míos tus deseos, quiero conquistar a tus amigos, quiero cumplir tus ilusiones y quiero no ser culpable de tus penas, quiero llenarme de toda la alegría que desprendes, quiero acercarme a toda tu familia, quiero robarte esos besos que saben a miel, quiero rodearme de tus caricias, quiero romperte tu futuro para poder construirlo contigo de nuevo. [...] y por acabar diría que también quiero tu vida, pero no estaría cogiendo las palabras correctas, así que diré bine alto y bien claro que lo que de verdad quiero es que... TE QUIERO.

una paraula...

2009-07-14T21:00:00.006+02:00

"Alemà: ich liebe dich. Anglès: I love you. Búlgar: oбичам те.

Català: t'estimo. Castellà: te quiero. Francès: je t'aime.

Gallèc: quérote. Grec: σ'αγαπώ. Holandès: ik hou van jou.

Italià: ti amo. Llatí: ego vos amo. Portuguès: eu te amo.
Rus: ya vas liubliu. Vasc: maite zaitut."

t'estimaré [...]

2009-07-14T00:45:00.008+02:00

M'encantava que m'acariciessis, que em toquessis, que em susurressis a cau d'orella quelcom cosa, m'encantava fer-t'hi pessigolles, mossegar-te, i que em mossegesis. recordo perfectament el primer dia; el tren, l'estació, aquell dia 23 de maig, quan ens vam agafar de les mans i em vas mossegar el dit... Em va apassionar aquella nit de la cinta, i tantes nits fent-me mal als genolls per donar-t'ho tot, tot allò i més. Em va agradar tapar-te els ulls, ser jo qui portés "las riendas". Quan et vas quedar a dormir, i dormir abrassats... Bua, buf, uf, argh [...] aquelles onomatopeies... les recordes? Cada paraula, cada moment, cada imatge, però sobretot cada petó. ni que siguessin petons de nens petits, petons robats o petons apassionats... era igual, eren els nostres petons, érem tu i jo, era la nostra màgia...

Mai... Mai et deixaré d'estimar Edgar.
Joder, i pensar que ara parlaré de la nostra màgia en passat...

¿se nos rompiió el amor de taanto usarlo. . .? - te quiero.

dos diamants...

2009-07-13T21:29:00.005+02:00

Sempre pensaré el mateix... sou dos diamants.

Teniu irremediablement aquell valor incalculable que fa de vosaltres dos, unes persones estupendes, com pocs cops he conegut.

Fortes, sinceres i especials* i és què d'això es tracta, no? és aquest el toc de distinció de tots dos.

M'agrada que quan em passa quelcom cosa us la pugi explicar, que pugi plorar amb vosaltres, també m'agrada que confieu en mi i que jo pugui fer-ho amb vosaltres, que parli, que us expliqui les meves penes i emocions, els meus estats i els meus petiments, que em pugui divertir, que compartim valors, m'agrada que tots tres junts poguem fer ximpleries, que m'aconselleu... però sobretot i per què negar-ho adoro, m'apassiona poder riure amb vosaltres dos.

Dos dels meus millors amics? qui collons m'ho nega!

Sabeu que si algun cop a la vida no us trobeu bé, o teniu ganes de parlar, de plorar o el que sigui, truqueu-me, no importa l'hora ni el que estigui fent jo en aquell moment. Tranquils, arribaré volant, més igual si és a Sarral, o he d'anar fins a la Riba.

Per vosaltres aniria fins a la fi del món. Sí, tots tres junts... :)

acció de deprimir...

2009-07-10T22:04:00.003+02:00

"DEPRESSIÓ: [1803; del ll. depressio, -ōnis, íd.]
1. PSIC. Estat emocional caracteritzat per un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona."

Sento un buit, em noto estranya, m'aixeco i no entenc ben bé el per què ho he fet. Ploro, porto dia sí, ni també amb uns ulls com bosses, em pessen i no tinc forçes. Dormiria, tansols maixecaria per canviar de sentit el meu cos i em tornaria a dormir, recolçaria el cap cara avall i respiraria l'olor que una nit vas deixar impregnada allà. No tinc ganes de parlar, em conecto al messenger com a 'desconectado' i ni tan sols em molesto per canviar-ho. Tinc l'estòmac buit, m'enraona la panxa, però no li faig cas...
Miro la pantalla del messenger... i tu no hi ets. Observo dia i nit el bitllet. Presto atenció a la cinta i la piruleta. Recordo certes paraules i certs moviments que... Bua [...]!

I la inevitable pregunta que em faig només obrir els ulls:
què carai estic fent aquí sense tu?

hasta nunca...

2009-07-10T16:31:00.005+02:00

no digas nunca, para siempre...
porque cuando beses los labios de otra también le dirás lo mismo:
- te quiero para siempre.

y un corazón de hielo...

2009-07-02T16:29:00.001+02:00

Ni me escondo ni me atrevo, ni me escapo ni te espero, hago todo lo que puedo pa' que estemos juntos. Cada vez me importan menos los que piensan que no es bueno que haga todo lo que puedo pa' que estemos juntos.
Ni me miras ni te quiero, ni te escucho ni te creo, pero siento que me muero cuando os veo juntos. Cada vez me importas menos o eso digo cuando debo, o que sienta que me muero cuando os veo juntos...

voilà...

2009-05-26T21:57:00.008+02:00

*sagitta cor Cupido meum transfixit...

Qui ho anava a dir, qui era capaç d'afirmar lo inarfirmable?

I tot va començar en el mateix lloc que va acabar: al tren... Mirades que valen més que mil paraules, imatges gèlides i alhora càlides en un emboirat dia de platja. Comentaris absurds i màgics que uneixen aquesta compenetració, paraules gracioses de gent especial que fa que ens decidim encara més. I per fi surgeix, allò que portàvem tot el dia esperant, allò que deixarà a tots impactats i a nosaltres mateixos meravellats... Un petó, unes carícies, unes tendres paraules...

Un vint-i-tres de maig d'un dos-mil nou!

que no canviaria per res del món.

petit, i què? doncs que més igual el que diguin...

[...] jo t'estimo EDGAR, i t'estimo molt!

vint-i-tres de maig...

2009-05-24T16:14:00.002+02:00

*m'encantes Edgar.
seria lo lògic no voler res, però t'estaria enganyant.

[onze de març]

2009-05-24T14:44:00.004+02:00

"De pronto me miras te miro y suspiras, yo cierro los ojos, tu apartas la vista, apenas respiro me hago pequeñita... y me pongo a temblar. Y entonces ocurre, despiertan mis labios pronuncian tu nombre tartamudeando, supongo que piensas que chica mas tonta... y me quiero morir."

La Oreja de Van Gogh - Jueves
http://www.youtube.com/watch?v=_nUoSrrl9q8&feature=related

l'obra neix...

2009-05-21T23:13:00.001+02:00

*Ubi spectaculi tempus venit, tum ex composito oritur vis.

brilla com sempre...

2009-05-15T22:21:00.002+02:00

Fa gràcia això, em deixes sense paraules, m'entra vergonya de mirar-te i no més faig que somriure...
Et diria mil coses, t'explicaria mil anècdotes, però si no em deixes de mirar d'aquesta manera, no em concentro.

Saps què? T'agafaria de la mà, i sobre de les meves espatlles portaria una motxilla plena de llibres i amb una camera. Agafaria el primer avió que sortís en destinació algun país coster i quan arribéssim a la platja cridaria a la vora del mar aquell nus que tinc a l'estómac... m'encantes.

felicitats...

2009-05-13T10:31:00.002+02:00

Torna, torna aquí amb nosaltres. Et necessitem i no saps quan... tenia por, sempre em feia por agafar el telèfon i que em diguessis que no estaves bé, que no poguessis seguir així, i la vaig cagar, el simple fet de no trucar-te... joder!
Ho sento, em sento culpable, et vaig “abandonar”, i ho sé, tots ho vam fer i som uns miserables, no et vam saber donar allò que en aquell moment necessitaves: una mà.

Però per què? Però que ja no recordes que ens vam prometre de tornar a quedar amb tota la colla del barri junts? Jo ja ho començava a dir, tot i que mai ens posàvem d’acord del dia, ells hi estaven d’acord...

- y lo que más me jode, es que nada será lo mismo sin ti...
[...] y en el día de hoy hubieses cumplido dieciocho años, pero ya no estás... de todas formas: felicidades Patrícia.

repetiràs...

2009-05-12T20:37:00.001+02:00

M’has dedicat més de mil moments, m’has regalar mil i una anècdotes, m’has emmarcat en dos milions de fotografies, m’has escridassat centenars de consells, m’has escoltat tres-centes històries, m’has revelat algun que altre secret, m’has fet somriure infinits cops com poca gent ho aconseguia, m’has pregat més de vint cops perquè tot em sortís bé, m’has fet sentir més de quatre bilions de cops una sensació immensa d’amistat que em recorria tot l’estómac, amunt i avall...

I saps què? [...] No me’n canso de tu Oriol :)

treu-te'l...

2009-05-12T19:40:00.004+02:00

- Ει δὲ ὁ ὀφθαλμὸς σου ὁ δέζιος σκανδαλίζει σε,
ἔζελε αυτὸν καὶ βάλε ἀπὸ σου.

dos anys d'allò...

2009-05-05T16:31:00.003+02:00

No sé on ets... On t'amages? Ets a prop o estàs lluny de nosaltres? La veritat és que jo no en sé absolutament res de l'altre món, aquell on "teòricament" has de ser-hi, allò que rep el nom de paradís. On les llegendes expliquen que tot allò és bonic, on tot és perfecte...

Però aquí et trobem a faltar, al menys jo si... tercert i quart d'ESO junts, bé en fi, més junts a quart d'ESO que res, assentant-nos l'un al costat de l'altre, rient amb l'un i l'altre...

m'agrada recordar els "xanxullos" que fèiem amb els bolígrafs...

- si tenim 1000 bolis i els venem a un 1€; guanyarem 1000€!

- Edu... i d'on trèiem 1000 bolis? :S

- no em treguis la il•lusió, i pensa en els diners!

m'agrada recordar els dibuixos d'animals que tinc al llibre de tecnologia...

- beeeee.

- guau, guau.

- meuuu

- iaaa, iaaa

- Mireia... què és això? :S

- un ase home, un ase! iaaa! xD

m'agrada recordar l'historia de la casa que m'explicaves a socials...

- perquè és clar, mira això és un col•legi ple de noies guapes!

- ah... ¬¬

- això del costat és la meva mansió!

- està bé...

- i mira aquesta ets tu!

- oh! :)

m'agrada recordar-te Eduuu*

és que vulguis o no, ja són dos anys...

i és que tot i que no t'ho digues mai; aquell trimestre amb tu al costat, no s'oblidarà mai. Gràcies, de debò gràcies per tots aquells riures, gràcies per deixar-te estimar, gràcies per deixar-me parlar amb aquella estrella, cada cop que tinc ganes de plorar... :)
que el vent et porti aquest petó, on tusiguis on siguis, el puguis arribar a sentir...

m'agrada pensar que algun dia et tornaré a veure...

FLICKR...

2009-05-04T20:51:00.001+02:00

http://www.flickr.com/photos/sapsquee/
http://www.flickr.com/photos/sapsquee/
http://www.flickr.com/photos/sapsquee/

-c'est fini!

això és festa...

2009-05-04T16:09:00.006+02:00

T'ho creus si et dic,

que m'ho vaig passar més bé del que et pots imaginar?

I si t'explico que em vas caure genial només el primer dia,

també t'ho creus?

- Doncs et responc per si no et queda clar a tot que SÍ!

MARC! :)

més que germanes...

2009-05-04T15:29:00.006+02:00

Encara no havia parlat sobre tu, encara no t'havia demostrat com n'estic de tu, encara em queden tantes coses per dir-te, per ensenyar-te, per que m'ensenyis, per que m'exaltis, per que em facis sentir com tu sola només em fas sentir.

Des de primer d'Educació Secundaria Obligatòria i d'això ja en deu fer uns sis anys.

Com t'ho fas, com carai aconsegueixes això? m'agraden aquests dies que cada cop són més insuperables, m'agraden les tardes amb tu i la Roser a la Jijonenca, m'agraden les nits d'aquests dies amb nosaltres tres, el Marc i el Genís, m'agrada riure amb tu, i m'encanta estimar-te.

No sé que tens, no sé que es allò que et fa tan especial, o és que poder, ens escau massa bé el nom de germanes del que nosaltres mateixes pensem?

- Ja t'ho he dit 'tropocientas' vegades... GRÀCIES i T'ESTIMO,

crec que són dues paraules que em sembla que tens bastant clares!

apocalipsi...

2009-05-02T14:20:00.001+02:00

el placer de lo prohibido, el misterio de lo oculto, la virtud de lo impensable, el gozo de lo imposible, la ilusión de lo increíble... la puta verdad, de una mierda mentira.

-c'est fini!

i l'aroma de les flors...

2009-04-23T22:58:00.008+02:00

La diada de Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que en fan els aires,

i les veus que van pel vent:

"Sant Jordi mata l'aranya".

L'aranya que ell va matar

tenia molt mala bava,

terenyinava les flors

i se'n xuclava la flaire,

i el mes d'abril era trist

i els nens i nenes ploraven.

Quan el Sant hagué passat

tot jardí se retornava:

per això cada any per Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que en fan els aires.

Joan Maragall (1860-1911)

-c'est fini!

avui fa divuit anys...

2009-04-16T23:54:00.003+02:00

Més d’un milió de moments, d’anècdotes, tant bones com dolentes. Les bones immillorables, les dolentes fan que siguin allò perfecte d’aquest món imperfecte.
No tot ha sigut fàcil, i seria francament irònic si digues, que no desfaria res, que no me’n penedeixo de mil coses... i us estaria enganyant. Més de centenar de cops m’hagués agradat dir precises coses en el seu precís instant, i és que la vida és això, un simple instant, per a mi meravellós.
Però per altra banda, si no hagués fet el que he arribat a fer, no sé on seria, poder seria millor, hauria millorat dels meus errors i estaria acompanyada de diferents persones, o qui sap si estaria molt més pitjor, companyies que no em convenen i una actitud horripilant... però en certa manera com que no puc saber que estaria passant ara mateix, com que no puc desfer res, ja que són les normes... m’agrada ser on sóc, m’agrada estar amb qui estic, i és que ells, ells són, buf..., són divertits, alegres, màgics, increïbles, especials, únics, [...], però sobretot són els millor que tinc i això ja és molt i de sobres.
La meva classe... si no hagués repetit qui sap si els hagués conegut a la majoria d’ells, cada hora allà, és diferent i peculiar, i només això ja em fa sentir especial.
I què puc dir dels meus pares? I de tota la meva família? Sempre estan allà quan ho necessito, quan estic bé fan que reafirmin la meva felicitat, però quan estic malament, aleshores la cosa canvia i sobretot la mare és qui està allà, i això costa d’agrair, costa d’agrair que t’hagin donat la vida...

- i tot això per dir que avui faig divuit anys,
que em faig major d’edat...
joder, que avui em faig gran! :’)

- c'est fini!

aquell, sí, aquell d'allà

2009-03-23T19:04:00.001+01:00

*Hic puer idem est, de quo tibi dixi.

-c'est fini!

observa allà.

2009-03-03T23:15:00.004+01:00

com estones de cel, com andes i tornades de la teva mira,
com pujar més enllà del Sol, com apagar l'estrella més brillant de l'infinit, com l'intensitat de les teves pases.
més d'un cop m'agradaria entrar als teus ulls...
saber que és ser tu, saber que sents quan em mires.

-c'est fini!

un instant, un final.

2009-03-01T22:12:00.009+01:00

"Màgia, sort, coratge, vergonya, sinceritat, glammur, simpatia, intel·ligència, memòria, nervis, bellesa, intriga, diversió, educació, somriure, llàgrimes, penediment, enyorança, records, teatre, ficció, possibilitats, numeració, primera, última, totes, una sola, micròfons, llums i acció."

Què és això que se sent? És només una cosa sola, són varies, o és tot junt el que et fa sentir aquella sensació que et recorre per les venes.

És igual el que sigui, és igual com actuïs, poder no és tan igual el resultat, però sigui quin sigui, no el pots canviar, no pots desfer res, ni rectificar els errors...

Així que gaudeix, recorda-la gaudint-la com una brillant nostàlgia i no com un absurd record.

Pensa que mai més podràs tornar a sentir ídem sensació.

Així que a tots deu... GRÀCIES. ♥

- Núria, Arnau, Aitana, Sandra, Elisenda,

Francesc, Judit, Sergi, Mireia i Katherina.

Això no pot tenir altre nom: LLEGENDA!

-c'est fini!

i alhora fer creure...

2009-02-25T23:09:00.010+01:00

Quan he entrat a la teva pàgina, estava plena i no et podia escriure res més, així que ho faig aquí, (tranquil·la que si llegeixes això, és perquè t'he fet passar a la força).

No sé com ets.
No m'imagino què és estar al teu costat.
No se'm passa per la ment: què és ser tu.
No ho comprenc, no entenc com la gent pot sentir
admiració per tu, i inclòs amistat i a la mateixa
vegada amor.
[...] no hi ha manera que m'entri dins del cap...

Et palpo, i amb facilitat sé com ets.
Penso i m'invento que és el cel estar al teu costat.
Suposo que ser tu, és ser una persona honesta i atrevida, sociable i a la mateixa hora, intrigable.
M'aventuro a dir que entenc que la gent pugui arribar a sentir mai admiració per una persona brillant, amistat per una persona blanca i pura i que a la mateixa vegada reitero que entenc a la perfecció que la gent pugui enamorar-se de tu, d'aquesta mirada infinita, d'aquesta persona genial.
[...] em sembla tan raonable tot...

L'única cosa que no entenc que em trasbalsa, és: com no et puc haver conegut abans?

T'estimo, crec que és una cosa que queda bastant clara.

-c'est fini!

xiscla quan...

2009-02-03T23:39:00.006+01:00

Em mires i em dibuixes fen servir només el palmell de teva la mà, te'm coneixes de memòria, i això em fa intrigar. Tanques els ulls i m'imagines, no sé com però ho fas sense tocar-me, i això fa que m'esveri. En silenci t'escolto com em crides sense control ni pietat i això em fa preocupar. En les profunditats del teu cor m'atanso, sense fer ni xic de soroll, i allà veig com em tens emmarcada amb una foto... sabent que tan sols és això: una foto que poder està al lloc equivocat i en el moment inoportú i això em fa plorar. Així que l'arrenco, l'estripo, en faig bocins petits d'ella i per compensar-te del que he fet, m'apropo a tu, t'abraso i ara és quan noto que és el moment i el lloc adequat.

-c'est fini!

t'intriga saber que...

2009-02-03T23:30:00.005+01:00

Al sentir-te, al veure't, al notar-te aprop, al mirar-te [...] [...] ja em provoques una rialla.

-c'est fini!

m'agradaria...

2009-02-03T23:12:00.004+01:00

Sé que et vaig dir que escriuria un text bonic, però ara que em poso a escriure, no sé si és perquè no tinc inspiració o simplement perquè no sé que sento...
suposo que això de no saber que sents no és del tot bo, però també crec que aquesta intriga ho fa especial, sí exactament tan especial com ho ets tu.

Vas entrar a la meva vida in media res i te'm vas guanyar, no va ser a poc a poc, com seria normal, si no que va ser ràpid, molt ràpid.
I m'encanta, m'apassiona, i dissabte va ser genial, si t'he de ser sincera, em feia por anar-hi, feia poc que ens coneixíem, però per altra banda això feia que encara tingués més ganes, moltes més de saber coses de tu i de poder-les compartir i exactament ho vam aconseguir. No sé si és el que t'esperaves, però és de tot cor, no sé si sóc com t'imaginaves, però sóc així.

Et vull veure ja! Ja mateix, sí, com més aviat millor...
Hem de parlar, hem de riure i si és necessari hem de plorar juntes!
I d'un bon principi, dissabte 14 tornem a estar juntes, per celebrar... què collons celebrem? Que t'estimo?
Doncs vinga, a què esperem?! :)

- XURRI LOVEEE.YAA!

-c'est fini!

la veritat que vull...

2009-02-03T21:31:00.003+01:00

luxuriosa ambició, inevitable plaer, ineludible desig,

impecable satisfacció!

increïble, detestable i vomitiu amor...

-c'est fini!

i si et dic gràcies...

2009-02-02T23:47:00.003+01:00

M'he emocionat quan he sentit sonar el telèfon, i se m’han posat els pèls de punta quan ho he llegit.
Saps com n'ets d'important per mi, tot i que de vegades em faci l'ofesa quan em fas quedar en ridícul, m’agrada riure amb tu, m’agraden totes les estones al teu costat i m’agrada saber que avui t’has preocupat per mi, ets màgica Aida.

Si no m’importessis no estaria aquí perdent el temps, poden fer mil i una cosa, però m’importes i per això si cal escriuré fins que em surti sang dels dits, tot i que sé del tot cert, que per molt que escrigui mai arribaré a expressar com n’estic d’orgullosa de tu.
I és que el simple fet de saber que quan estigui malament, tu, seràs allà per calmar-me amb això ja m’ho demostres tot.
Gràcies per el dia a dia, per les infinites “parides” que m’arribes a dir...
Para’t a pensar una cosa... tot em seria tan diferent sense tu...

t’estimo Aida :)

-c'est fini!

i si recordo allò...

2009-01-31T15:37:00.008+01:00

Immortalitzar amb fotografies una experiència i un record, que ha mesura que passa el temps... va desapareixent, com si de paraules innecessàries es tractessin.

És difícil, per no dir impossible de recordar paraula per paraula de tota aquella setmana; tan sols en fa dos anys, però durant aquest interval de temps han passat masses coses, masses circumstàncies innecessàries, que dit d'alguna manera no desfaria per res. Però que per "culpa d'això" ha anat substituint aquest moments, que aquests seran substituïts per uns altres, i així eternament. On finalment, tan sols recordaràs els teus últims instants d'allò que dit d'una manera vulgar, l'anomenem vida.

Molt cops les coses no van com t'imagines, o si més no, com t'agradaria que fossin. no ets culpable dels teus actes, no és intenció teva esborrar els record, però si no en fas memoria d'ells al cap i a la fi, tan sols els recordaràs com imatges passatgeres.

Imatges passatgeres que em moriria per tornar a repetir, i és que si tu vols, un record sempre serà un record, i si el recordes, si en fas memòria, aquest mai morirà.

-c'est fini!

i si sabés que saps...

2009-01-31T15:24:00.003+01:00

son mis amigos, y con sólo decir ésto ya es suficiente y demasiado. Los quiero.

-c'est fini!

i si t'explico...

2009-01-30T21:18:00.004+01:00

ho saps... i si no ho saps, t'ho imagines... vas entrar a la meva vida, i ni tan sols te'n deus en recordar, i sé que tampoc va ser intencionat... però ho vas fer. no recordo ni el dia ni tampoc el moment, però em va encantar.
no tots els moments que em viscut han sigut flors i violes, però de tots ells hem sortit impugnes i dono gràcies simplement per això.
no sé que més teclejar, i ni tan sols sé si t'hi passes per aquí, però aquí està (voilà).
avui en compleixes divuit... i et conec des de els tres anys... i val a dir una cosa, en aquest temps m'has ensenyat a com estimar-te, i simplement per això. Gràcies Laia!

-c'est fini!

i si m'exalto...

2009-01-30T21:13:00.002+01:00

...nos vemos esta noche, en BORA BORA!

-c'est fini!

i si m'agrades com...

2009-01-28T22:38:00.002+01:00

Dame un suspiro que me haga respirar y me habrás dado más que nadie.
Cada mañana te busco pero no estas aquí, me desespero yo ya no puedo vivir así, me pregunto dónde estás, quiero que sepas que aún pienso en ti.

- Eres la cosa más bonita que existe en el universo.

-c'est fini!

i si em rendeixo...

2009-01-28T21:52:00.003+01:00

tercera declinació: adjectius de la segona classe

ADJECTIUS TEMA -I
- tres terminacions: 'acer, acris, acre'
- dues terminacions (una per el masculí i femení i una altra per al neutre): 'omnis, omne'
- un terminació per a tots tres gèneres: 'audax, audacis'

ADJECTIUS TEMA -CONSONANT
- 'vetus, veteris'

-c'est fini!

i si saps que la...

2009-01-28T21:46:00.002+01:00

[...]

y saber en qué momento, en qué lugar, de qué manera y con quién.

-c'est fini!

i si et declarés...

2009-01-28T21:32:00.003+01:00

Sé que només ets un animal, que ni tan sols pots parlar, ni dir-me el que penses o el que necessites. Però ets el suficientment important com per aprofitar per estar cada segon al teu costat. Saps quan estic malament i en aquells moments el simple fet de notar que dorms a la meva falda, se'm passen tots els mals, i que quan m'agafen els atacs d'histèria en els que començo a llançar tot allò que tinc a l'abast, em bordes com si d'alguna manera, a la teva manera, em demanessis que parés i que em tranquilitzés.
Són deu any, sabies? deu anys de no parar ni un moment de tu, de no parar de treurem de pollegera, de no parar de mossegar-me... de no parar de fer-me somriure quan a la teva manera em fas aquells petons. N'hem passat de tots colors, però sempre n'hem sortit victòrioses de tots els instants.
Sé de sobres que mai podràs llegir això, i que ni tan sols ho intentaràs, però jo sé que en el fons del teu 'petit' cor saps que se'm pasa per la ment en cada moment, i per tant saps com t'arribo a estimar PETITA (L).

- De vegades m'agradaria entrar als teus ulls...
saber què és ser tu... saber què sents quan em mires.

-c'est fini!

i si m'intrigo per...

2009-01-27T22:37:00.005+01:00

ni tan sols em digno a somriure't quan et miro i tremolo, però m'agrada que quan em preocupa quelcom cosa te la pugi explicar. És que d'això és tracta, oi? I és que per això sempre has estat allà, en tot el que he pogut tenir, els mals i els boníssims moments, perquè podríem dir que tu has sigut el culpable de la majoria d'ells, sí, també dels dolents, però tranquil dels bons per descomptat també.

Però tot i els moments d'angoixa que m'has fet passar... m'agrada mirar-te, i m'encanta que em tornis la mirada, tot i que no ens diguem res, jo sé que darrera dels nostres ulls s'amaguen més de mil paraules, més de mil dubtes i temors, però sé per suposat que quan arribi a casa agafaré el telèfon et trucaré i m'escoltaràs, i t'inflaré el cap, com sempre he fet, però tu m'aconsellaràs, o si més no, pararàs orella, i això m'apassiona...

I és què per què ens hem d'enganyar...? Has sigut el motiu de les meves millors experiències, dels meus insuperables records, gràcies per ser com ets, per ser aquell toc de gràcia o de peculiaritat, per ser simplement allò que m'anima a seguir dia a dia. T'estimo.

buscant a la caixa dels records, l'he trobat.

i per què negar-ho? he plorat.

-c'est fini!

i si prego per...

2009-01-16T15:46:00.005+01:00

"Avui em llevo un altre cop, estic content de ser qui sóc. Tenir-te a prop em fa feliç. Surto corrents cap al carrer, el dia sembla diferent, avui la gent ja no té pressa. Avui tinc ganes de cridar que tens la vida al teu davant. Per aixo et dic que viu-la! no deixis mai de somiar, sempre estaré al teu costat, sempre més amb tu! Torno a trobar 3.OOO raons per no tenir por d'aquest món, si lluitem junts no h ha barreres. El viatge és llarg això es veritat però no caldrà que ens aturem i tindràs la meva mà [...] viu-la!"

Filippo Landini: viu-la!
http://www.youtube.com/watch?v=eKktDdy7AvI

- c'est fini!

i si m'amago...

2009-01-15T20:43:00.003+01:00

...a veces son las palabras de una persona las que te hacen sonreír,
de vez en cuando es un abrazo, o quizás un beso, una caricia...
pero contigo no es nada de eso y no sé cómo te lo haces, pero a tu lado es un no parar de sonreír!

gràcies petit Joan! :)

- c'est fini!

i si confesso...

2009-01-15T15:26:00.004+01:00

està bé... et fas gran, sí, i això comporta maduresa...
però en el fons no deixes de ser el més fonamental la meva petita i estimada xuʀʀi! ( L )

val a dir, que ens coneixem des de cap d'any tot i que de vegades xafardejava el teu fotolog, mai havia comentat i per tant, no havíem parlat mai. però i per què no?
una nit intensa conèixer una persona extraordinària? i així va ser, i francament va ser genial

d'una cosa, sé que n'en puc estar del tot segura, sé que tot i que estigis a un parells de quilometres de mi faràs el que sigui per veure'm bé.
i jo te'n asseguro una altra cosa: evidentment jo també faré el que calgui!

i és que la pura realitat és que em quedaria curta si et digués que ets encantadora!

eternes felicitats i gràcies Annabel, gràcies per les tardes de riure al Messenger quan gairebé no tenia ganes de parlar i gràcies sobretot, per fer-me un petit lloc, en allò que en diuen AMISTAT!
LOVEEEYA! ( L ).

este es el poder de las xuʀʀi’sRULES!

- c'est fini!

i si en el fons...

2009-01-14T23:24:00.002+01:00

brindemos por el adiós del futuro, por un posible hola del mañana, por un próximo reencuentro de aquí uno años...
que coño! BRINDEMOS POR UN HASTA LUEGO
¡y es que nosotros brindamos por el adiós que nunca necesitamos!

la dita diu: any nou vida nova...

però hi ha coses que m'encanten com estaven :)

-c'est fini!

i si no fos com penses...

2008-12-08T18:55:00.006+01:00

[...] ¡voto paara que se reepiitan más nochees como éstaa!

- c'est fini!

i si no pogués seguir...

2008-12-04T21:57:00.006+01:00

sembla mentida que ja no et torni a veure... no m’ho trec del cap, no hi ha manera, i em fa tanta ràbia. ara ja res és igual, sabies? sí, sé que ho saps, però tu tampoc pots fer-hi res, igual que jo, i tothom que se’n adona.

tot torna a la seva normalitat, o això és el que volen fer aparentar, però no m’hi acostumo, al menys, jo no...són onze anys sabies? sí, ja en són onze, vaig arribar allà als sis anys, i des de aquell moment hi ha hagut moment de mil colors i de mil maneres, però al cap i a la fi, al final tots aquests moments eren, inoblidables. recordo perfectament aquell ímpetu que tenies, aquell respecte que es vas fer guanyar tu sol.

penso mil anècdotes però exactament una en especial, un dia: la Noemí, el Carlos i jo.
"poder tan sols teníem 11 anys i ens vam colar tots tres al lavabo de les noies i vam jugar a un joc i bé, podríem dir que no va acabar la cosa com s'esperava... i tu te'n vas adonar i recordo que ens vas agafar a nosaltres tres, tremolosos, i que només amb una mirada ens vas dir tot allò que ens va quedar tan claríssim".

sé que ara, els que, bé... ja m'entens, la gent que hi ha ara, no ho diran pas, i sé del tot cert, que més d'un els prendrà 'pel pito del sereno' i si sóc sincera, jo seré la primera en fer-lis la vida impossible. no m'agrada que hi hagi gent que no conec, gent que ni tan sols es sap els nostres noms de memòria.
no es mereixen ocupar el teu lloc, ni el de la teva esposa tampoc.
- que els ajudem - diuen...
pss... si torno a ser sincera, no tinc cap plaer d'ajudar-los.

sé que milers de persones, no sabran ni tan sols de que carai estic parlant però la veritat és que no us culpo, però enteneu-me necessitava fer-ho, necessitava desfogar-me. tot i que no he acabat, encara queda aquell nus indestructible.

però tranquil jo no deixaré que ningú ocupi el teu lloc, que ningú toqui les teves coses, i saps perquè, perquè de persones com tu, no n'hi dues.

només queda una cosa per dir:
eah, eah, eah, el niño de andrea!

- c'est fini!

i si m'ho demanés de genolls...

2008-12-02T20:39:00.001+01:00

Cantaré, al alba nuestra canción, te diré que siempre serás, el alma de mi corazón, tu la que me hace reir otra vez, tu caballito desbocado, quiere decirte te quiero. Yo te prometo que todo irá bien, que eres el ángel que guarda la fe, que tengo en todos mis sueños, que tengo en todos mis sueños.
Cantaré, por una sola razón,ver la luz que envuelve tu corazón, me basta tu amor. que no soy facil, lo sabes muy bien, que me has cosido las alas también, que sin tus manos no puedo vivir, que con tu calma consigo seguir. con solamente mirarme una vez, guias mis pasos allá donde voy y es que el pilar de mi vida, tus ojos azules, son mi religión[...]

te voy a decir una cosa - Amaia Montero
http://www.youtube.com/watch?v=4p-Hwrs-nmE&feature=related

- c'est fini!

i si t'expliqués que tinc...

2008-11-29T20:51:00.006+01:00

i sí Nerea, de tu no me'n oblido! i tant que no! només faltaria això que ara et queixessis de que tu no surts, ja saps que en penso de tu i per tant com ja et vaig dir ahir no et fa falta cap text llarg, només aclarar una petita cosa... no en tindré cap d'aquests cinc, sis o set que heu arribat a dir, així que simplement dir-te que s'ha de saber canviar d'estratègia i que ja saps, si demà jugues no sé com però jo t'estaré animant, perquè d'acord, avui ens ha quedat demostrat que la nostra Nerea torna a l'acció!
t'ha quedat clar amb el temps que fa que ens coneixem que t'estimo?

un brindis per la millor INFIDEL! (L).

- c'est fini!

i si rigués tant que...

2008-11-29T20:41:00.003+01:00

i avui te'ns has enfadat quan et deiem Mari Puri, m'has fet posar dels nervis, se'n ha enterat més de mig Montblanc de l'història i fins i tot el número 14 se'n ha assebentat (baba, ah! no que si era d'aprop no valia la pena)... ens hem glaçat de fred, m'has fet quedar en ridícul tropocientas vegades... una mica més i em foten un pilotasso a la cara...

però tot i això... m'ha encantat la tarda d'avui, i saps què...?

t'estimo MARIA PURIFICACIÓN! (L).

sí, sí! perquè després tu i la Nerea, us queixeu de... ;)

- c'est fini!

i si et canto a l'orella...

2008-11-29T20:30:00.003+01:00

mira esa cansada humanidad hundida, quiere cambiar de vida en el sofá y olvida penas que se alejan imaginando. seres de fortuna y gran corazón, héroes adorados tan ciegamente condenados a vivir.
amor y lujo, cuerpos de gloria, grandes historias...
queremos más, ¡queremos más!
esas estrellas lucen tan bellas, aman la música, son como tú, son como tú. no, no, no soy perfecta: ya lo sé, no hay duda pero soy la perfecta para ti, la tuya. somos esos ídolos que inventamos locos.
¡ellos son como tú y yo!

MN - Amor y lujo
http://www.youtube.com/watch?v=8lXCi4UDmkI&feature=related

- c'est fini!

i si us parlés de...

2008-11-29T15:41:00.004+01:00

i si criido que m'encanteuu... arribaareu a sentiir-me totees? :)

- c'est fini!

i si només contés el que sé...

2008-11-29T13:27:00.003+01:00

cada instante, cada segundo, cada noche con vosotros... es esencial.
una sola mirada es motivo suficiente para hablar, para expresar todo aquello que me hacéis sentir, para saber que debemos hacer en cada momento, en cada fiesta, en cada lugar incluso para describir lo que nos gusta e incluso lo que más detestamos.
ninguno sois iguales, tenéis aquel toque de distinción, que ha fin de cuentas... M'ENCANTA!

i si us dic que sou genials? (K).

- c'est fini!

i si jo no sóc...

2008-11-28T20:43:00.004+01:00

[...]Platón pensó que detrás del mundo real, había un mundo donde empezaba la creación, un mundo de formas ideales, perfectas y universales, a ése mundo él lo nombró: el mundo de las ideas[...]

-pues bien, yo sé que pertenezco a ése mundo, me lo ha dicho un pajarito...

- c'est fini!

i si t'ho guardes...

2008-11-28T20:37:00.005+01:00

- què tens? per què em mires d'aquesta manera?
- (...)és que mai havia sentit això per ningú.
- i què és això que sents?
- amor...
- amor? i amor per qui?
- per la noia que té els ulls més bonics del món.
- i qui és aquesta?
- tu...

- c'est fini!

i si sabés que sents el mateix...

2008-11-28T00:01:00.004+01:00

mai seré qui no sóc, mai podré canviar tant, tant que no pugui mirar enrere i ho faria, però són les normes, cadascú té el seu lloc.
mai seré i encara més; mai vaig ser, la llum del fons dels teus ulls... i ho seria, però són les normes, ningú ens ensenya a estimar.
voldria tant que això no hagués passat, però al mateix temps m'alegra del que ha sigut, una cadena de bons moments que repetiria, però són les normes, no es pot tornar enrera.
en silenci repasso els records de la teva absència i penso, que no desfaria res,que et buscaria, però són les normes, qui ens estima se'n va...
qui ens estima se'n va?

- c'est fini!

i si pogués parlar-te...

2008-11-27T23:56:00.000+01:00

la seguretat que em dona mirar-te d'amagat, i que quan menys m'ho espero la teva mirada em busca, d'aquí cap allà, i quan faig veure que et miro, i tu em trobes: em somrius, amb aquell somriure impecable i perfecte, aquells llavis... tan... com ho diríem? tan carnosos...
dissimulant, m'apropo allà on ets i jo et torno aquests somriure, però el meu, amb els llavis tremolosos amb por de les paraules que puguin sortir, que m’encantaria que sortissin...aquelles paraules... que amb una de sola en tindria prou... que et sembla si et dic: T'ESTIMO?

- c'est fini!

i si et dic que ets genial...

2008-11-26T23:15:00.003+01:00

de vegades... no t'ha passat mai, que un dia estàs dormint i et desperten? sí, segur que sí... doncs no t'ha passat mai que al cap d'un temps tornes a somiar el mateix? a mi sí... :)
i això ho aplico a la realitat, així que bé... m'agrada poder dir-te el que en la meva opinió, ja no dic el que és correcte, simplement dic, el que crec. i el que crec és que de vegades, quan menys t'ho penses... algun dia pots tornar a somiar en aquell somni. no sé si el pots tornar a començar i fer que ningú et desperti, si no que potser és l'instant únic i precís on tot acaba.
i no dic, ara ni tampoc estic dient demà... simplement quan menys t'ho esperes.

gràcies per tot Oriol (L)

- c'est fini!

i si tot tingués un sentit...

2008-11-26T23:06:00.005+01:00

lujuria, obsesión, traición, amor, sexualidad, instinto, placer, sensación, sentido, ambición, diversión...

(...)que sea lo que quiera Dios que sea, pero que sea ya, coño!

- c'est fini!

i si tot acabés igual...

2008-11-26T21:44:00.004+01:00

¿Como olvidarme de tantos momentos, de tantas palabras de amor? Muertos de risa, vivimos la vida y yo ahora canto esta cancion.
Que siempre os echaré de menos, que lo demás son solo cuentos, siempre sereis mis cuatro ángeles que mientras viva, lo recordaré!

Tulipán - Amaia Montero
http://www.youtube.com/watch?v=vXlLBIjGArg&feature=related

- c'est fini!

i si tot fossin paraules...

2008-11-26T21:08:00.013+01:00

por, vaig tenir por a sortir, por a acceptar el que venia, al que passaria, però et vaig dir que sí i tu vas agafar diferent camí. terror, estupor i tremolors, pànic a tornar a passar per el mateix, al final et vaig donar els meus petons però em vaig quedar besant l'aire.

dolç, ulls de mel, pell tustada, em vas lliurar de l'encanteri; del laberint dels teus ulls*

- c'est fini!