i si no fos com penses...

[...] ¡voto paara que se reepiitan más nochees como éstaa!

- c'est fini!

i si no pogués seguir...

sembla mentida que ja no et torni a veure... no m’ho trec del cap, no hi ha manera, i em fa tanta ràbia. ara ja res és igual, sabies? sí, sé que ho saps, però tu tampoc pots fer-hi res, igual que jo, i tothom que se’n adona.

tot torna a la seva normalitat, o això és el que volen fer aparentar, però no m’hi acostumo, al menys, jo no...són onze anys sabies? sí, ja en són onze, vaig arribar allà als sis anys, i des de aquell moment hi ha hagut moment de mil colors i de mil maneres, però al cap i a la fi, al final tots aquests moments eren, inoblidables. recordo perfectament aquell ímpetu que tenies, aquell respecte que es vas fer guanyar tu sol.

penso mil anècdotes però exactament una en especial, un dia: la Noemí, el Carlos i jo.
"poder tan sols teníem 11 anys i ens vam colar tots tres al lavabo de les noies i vam jugar a un joc i bé, podríem dir que no va acabar la cosa com s'esperava... i tu te'n vas adonar i recordo que ens vas agafar a nosaltres tres, tremolosos, i que només amb una mirada ens vas dir tot allò que ens va quedar tan claríssim".

sé que ara, els que, bé... ja m'entens, la gent que hi ha ara, no ho diran pas, i sé del tot cert, que més d'un els prendrà 'pel pito del sereno' i si sóc sincera, jo seré la primera en fer-lis la vida impossible. no m'agrada que hi hagi gent que no conec, gent que ni tan sols es sap els nostres noms de memòria.
no es mereixen ocupar el teu lloc, ni el de la teva esposa tampoc.
- que els ajudem - diuen...
pss... si torno a ser sincera, no tinc cap plaer d'ajudar-los.

sé que milers de persones, no sabran ni tan sols de que carai estic parlant però la veritat és que no us culpo, però enteneu-me necessitava fer-ho, necessitava desfogar-me. tot i que no he acabat, encara queda aquell nus indestructible.

però tranquil jo no deixaré que ningú ocupi el teu lloc, que ningú toqui les teves coses, i saps perquè, perquè de persones com tu, no n'hi dues.

només queda una cosa per dir:
eah, eah, eah, el niño de andrea!

- c'est fini!

i si m'ho demanés de genolls...

Cantaré, al alba nuestra canción, te diré que siempre serás, el alma de mi corazón, tu la que me hace reir otra vez, tu caballito desbocado, quiere decirte te quiero. Yo te prometo que todo irá bien, que eres el ángel que guarda la fe, que tengo en todos mis sueños, que tengo en todos mis sueños.
Cantaré, por una sola razón,ver la luz que envuelve tu corazón, me basta tu amor. que no soy facil, lo sabes muy bien, que me has cosido las alas también, que sin tus manos no puedo vivir, que con tu calma consigo seguir. con solamente mirarme una vez, guias mis pasos allá donde voy y es que el pilar de mi vida, tus ojos azules, son mi religión[...]

te voy a decir una cosa - Amaia Montero
http://www.youtube.com/watch?v=4p-Hwrs-nmE&feature=related

- c'est fini!