ets i seràs...

ets aquella persona a qui sempre li puc explicar quelcom cosa que em roman pel cap, ets aquella que m'escridassa quan no faig una cosa bé, i també ets aquella persona que és capaç d'arrencar-me un somriure quan ploro o quan alguna cosa no funciona, simplement ets el meu millor amic, el meu confessor i el meu oïent.

...ets, i seràs sempre tot allò desitjable.

perquè per mi ets més que un simple amic, perquè per mi ets tot allò que la gent pugi opinar, perquè per mi ets molt més que un germà.
i sí mai necessecites res, ja saps on sóc, i on pots trobar-me; sé que sempre em portaràs en aquell racó del teu cor(:

♥ t'estimo ORIOL!

simplement...

*perquè ahir vaig trobar aquesta foto,
la vaig veure i em vaig posar a riure com una ximpleta,

i és que només vosaltres dos em transmeteu coses inexplicables,
aquests somriures tan esporàdics
i per això mateix m'agradeu; JOAN i ARNAU(:

bah...

- Buah... me da un asco la chica esa...
- ¿Porqué?
- ¡Porque tiene el coño así; como la catedral de Logroño!
- Entonces debe ser así, bonito.
- No, ¡así de visitado!

només una estona...

- ¿Quieres jugar a un juego?- preguntó ella rompiendo el hielo.
- Mmm... de acuerdo, ¿pero cómo se juega?- questionó el chico repleto de timidez frente a la atractiva chica de los ojos miel.
- Es sencillo, se trata sólo de follar.
- Ah...- el chico se quedó paralizado e inquieto, pero para seguir a la chica, asintió.- ¿Y cuáles son las normas del juego?
- No debes enamorarte nunca de nadie, si lo haces, ¡pierdes!
Él volvió a asintir con la cabeza, aunque sabía del todo cierto, que si el juego duraba, sabía que tarde o temprano, perdería. Así que sólo rezaba, para que fuera ella quien perdiera en ese estúpido juego.

no em serveix...

ja no només he perdut la noció del temps aquestes vacances. sinó que van començar des de un principi i han seguit essent totes les festes bastant pèssimes... se'm fa un nus a l'estòmac de recordar-ho. simplement, el trobo a faltar.
i per alleujar-ho, entre turró i turró anava al recurs fàcil; copa de cava, però no feia efecte.

que l'oblidi, que tot és millor així, que no me'l mereixia... bah, bajanades, l'estimo i punt. així que no puc oblidar-me'n, ara, que si sóc sincera, tampoc sé si tinc intenció de fer-ho.

sí, avui és dia tretze. demà per fi seríem catorze...
però llàstima que no torni a nevar
i tingui l'oportunitat de quedar-m'he aïllada,
al menys, una petita estona.