voilà...

*sagitta cor Cupido meum transfixit...

Qui ho anava a dir, qui era capaç d'afirmar lo inarfirmable?

I tot va començar en el mateix lloc que va acabar: al tren... Mirades que valen més que mil paraules, imatges gèlides i alhora càlides en un emboirat dia de platja. Comentaris absurds i màgics que uneixen aquesta compenetració, paraules gracioses de gent especial que fa que ens decidim encara més. I per fi surgeix, allò que portàvem tot el dia esperant, allò que deixarà a tots impactats i a nosaltres mateixos meravellats... Un petó, unes carícies, unes tendres paraules...

Un vint-i-tres de maig d'un dos-mil nou!

que no canviaria per res del món.

petit, i què? doncs que més igual el que diguin...

[...] jo t'estimo EDGAR, i t'estimo molt!

vint-i-tres de maig...

*m'encantes Edgar.
seria lo lògic no voler res, però t'estaria enganyant.

[onze de març]

"De pronto me miras te miro y suspiras, yo cierro los ojos, tu apartas la vista, apenas respiro me hago pequeñita... y me pongo a temblar. Y entonces ocurre, despiertan mis labios pronuncian tu nombre tartamudeando, supongo que piensas que chica mas tonta... y me quiero morir."

La Oreja de Van Gogh - Jueves
http://www.youtube.com/watch?v=_nUoSrrl9q8&feature=related

l'obra neix...

*Ubi spectaculi tempus venit, tum ex composito oritur vis.

brilla com sempre...

Fa gràcia això, em deixes sense paraules, m'entra vergonya de mirar-te i no més faig que somriure...
Et diria mil coses, t'explicaria mil anècdotes, però si no em deixes de mirar d'aquesta manera, no em concentro.

Saps què? T'agafaria de la mà, i sobre de les meves espatlles portaria una motxilla plena de llibres i amb una camera. Agafaria el primer avió que sortís en destinació algun país coster i quan arribéssim a la platja cridaria a la vora del mar aquell nus que tinc a l'estómac... m'encantes.

felicitats...

Torna, torna aquí amb nosaltres. Et necessitem i no saps quan... tenia por, sempre em feia por agafar el telèfon i que em diguessis que no estaves bé, que no poguessis seguir així, i la vaig cagar, el simple fet de no trucar-te... joder!
Ho sento, em sento culpable, et vaig “abandonar”, i ho sé, tots ho vam fer i som uns miserables, no et vam saber donar allò que en aquell moment necessitaves: una mà.

Però per què? Però que ja no recordes que ens vam prometre de tornar a quedar amb tota la colla del barri junts? Jo ja ho començava a dir, tot i que mai ens posàvem d’acord del dia, ells hi estaven d’acord...

- y lo que más me jode, es que nada será lo mismo sin ti...
[...] y en el día de hoy hubieses cumplido dieciocho años, pero ya no estás... de todas formas: felicidades Patrícia.

repetiràs...

M’has dedicat més de mil moments, m’has regalar mil i una anècdotes, m’has emmarcat en dos milions de fotografies, m’has escridassat centenars de consells, m’has escoltat tres-centes històries, m’has revelat algun que altre secret, m’has fet somriure infinits cops com poca gent ho aconseguia, m’has pregat més de vint cops perquè tot em sortís bé, m’has fet sentir més de quatre bilions de cops una sensació immensa d’amistat que em recorria tot l’estómac, amunt i avall...

I saps què? [...] No me’n canso de tu Oriol :)

treu-te'l...

- Ει δὲ ὁ ὀφθαλμὸς σου ὁ δέζιος σκανδαλίζει σε,
ἔζελε αυτὸν καὶ βάλε ἀπὸ σου.

dos anys d'allò...

No sé on ets... On t'amages? Ets a prop o estàs lluny de nosaltres? La veritat és que jo no en sé absolutament res de l'altre món, aquell on "teòricament" has de ser-hi, allò que rep el nom de paradís. On les llegendes expliquen que tot allò és bonic, on tot és perfecte...

Però aquí et trobem a faltar, al menys jo si... tercert i quart d'ESO junts, bé en fi, més junts a quart d'ESO que res, assentant-nos l'un al costat de l'altre, rient amb l'un i l'altre...

m'agrada recordar els "xanxullos" que fèiem amb els bolígrafs...

- si tenim 1000 bolis i els venem a un 1€; guanyarem 1000€!

- Edu... i d'on trèiem 1000 bolis? :S

- no em treguis la il•lusió, i pensa en els diners!

m'agrada recordar els dibuixos d'animals que tinc al llibre de tecnologia...

- beeeee.

- guau, guau.

- meuuu

- iaaa, iaaa

- Mireia... què és això? :S

- un ase home, un ase! iaaa! xD

m'agrada recordar l'historia de la casa que m'explicaves a socials...

- perquè és clar, mira això és un col•legi ple de noies guapes!

- ah... ¬¬

- això del costat és la meva mansió!

- està bé...

- i mira aquesta ets tu!

- oh! :)

m'agrada recordar-te Eduuu*

és que vulguis o no, ja són dos anys...

i és que tot i que no t'ho digues mai; aquell trimestre amb tu al costat, no s'oblidarà mai. Gràcies, de debò gràcies per tots aquells riures, gràcies per deixar-te estimar, gràcies per deixar-me parlar amb aquella estrella, cada cop que tinc ganes de plorar... :)
que el vent et porti aquest petó, on tusiguis on siguis, el puguis arribar a sentir...

m'agrada pensar que algun dia et tornaré a veure...

FLICKR...

http://www.flickr.com/photos/sapsquee/
http://www.flickr.com/photos/sapsquee/
http://www.flickr.com/photos/sapsquee/

-c'est fini!

això és festa...

T'ho creus si et dic,

que m'ho vaig passar més bé del que et pots imaginar?

I si t'explico que em vas caure genial només el primer dia,

també t'ho creus?

- Doncs et responc per si no et queda clar a tot que SÍ!

MARC! :)

més que germanes...

Encara no havia parlat sobre tu, encara no t'havia demostrat com n'estic de tu, encara em queden tantes coses per dir-te, per ensenyar-te, per que m'ensenyis, per que m'exaltis, per que em facis sentir com tu sola només em fas sentir.

Des de primer d'Educació Secundaria Obligatòria i d'això ja en deu fer uns sis anys.

Com t'ho fas, com carai aconsegueixes això? m'agraden aquests dies que cada cop són més insuperables, m'agraden les tardes amb tu i la Roser a la Jijonenca, m'agraden les nits d'aquests dies amb nosaltres tres, el Marc i el Genís, m'agrada riure amb tu, i m'encanta estimar-te.

No sé que tens, no sé que es allò que et fa tan especial, o és que poder, ens escau massa bé el nom de germanes del que nosaltres mateixes pensem?

- Ja t'ho he dit 'tropocientas' vegades... GRÀCIES i T'ESTIMO,

crec que són dues paraules que em sembla que tens bastant clares!

apocalipsi...

el placer de lo prohibido, el misterio de lo oculto, la virtud de lo impensable, el gozo de lo imposible, la ilusión de lo increíble... la puta verdad, de una mierda mentira.

-c'est fini!