aquell, sí, aquell d'allà

*Hic puer idem est, de quo tibi dixi.

-c'est fini!

observa allà.

com estones de cel, com andes i tornades de la teva mira,
com pujar més enllà del Sol, com apagar l'estrella més brillant de l'infinit, com l'intensitat de les teves pases.
més d'un cop m'agradaria entrar als teus ulls...
saber que és ser tu, saber que sents quan em mires.

-c'est fini!

un instant, un final.

"Màgia, sort, coratge, vergonya, sinceritat, glammur, simpatia, intel·ligència, memòria, nervis, bellesa, intriga, diversió, educació, somriure, llàgrimes, penediment, enyorança, records, teatre, ficció, possibilitats, numeració, primera, última, totes, una sola, micròfons, llums i acció."

Què és això que se sent? És només una cosa sola, són varies, o és tot junt el que et fa sentir aquella sensació que et recorre per les venes.

És igual el que sigui, és igual com actuïs, poder no és tan igual el resultat, però sigui quin sigui, no el pots canviar, no pots desfer res, ni rectificar els errors...

Així que gaudeix, recorda-la gaudint-la com una brillant nostàlgia i no com un absurd record.

Pensa que mai més podràs tornar a sentir ídem sensació.

Així que a tots deu... GRÀCIES. ♥

- Núria, Arnau, Aitana, Sandra, Elisenda,

Francesc, Judit, Sergi, Mireia i Katherina.

Això no pot tenir altre nom: LLEGENDA!

-c'est fini!