em desvaneixo...

Nunca supe que me podría sentir así, como si nunca hubiera visto el cielo antes. Quiero desvanecerme dentro de tu beso. Las estaciones pueden cambiar de invierno a primavera, pero yo te amaré hasta el fin de los tiempos. Pase lo que pase, pase lo que pase, te amaré hasta el último de mis días! De pronto el mundo parece un lugar perfecto, de repente se mueve con perfecta armonía, de pronto mi vida... no parece vivida en vano. Todo gira a tu alrededor. No hay montaña lo bastante alta, ni río lo bastante ancho. Vendrán nubes de tormenta y colisionarán las estrellas. Pero yo te amaré, te amaré...

HASTA EL FIN DE LOS TIEMPOS!

felicitats...

M'agradava sentar-me al teu costat, tot i que els primers dies fossin distants, la resta van ser molt bonics... m'agradava riure amb tu i les nostres paranoies.
i sí, ëDû, avui en faries dinou.
Avui igual que tots els altres dies... ens fa mal un racó immens al cor on només l'ocupes tu.

♥ despiértamee di que paraaste el tiiempo y nada suceedió. . . !

- felicitats Eduard... saps aquesta papallona que vola?
et portarà aquest petó, tranquil.

si algú em sentís...

Representes la meva inspiració i el meu desig, ets allò prohibit, la passió, ets el diable...
Que tu m'encens i em lligues com si al llarg del cos se'm caragolés una serp que mai s'acaba. Mira't, quan no surts de casa en tot el dia, i sé que t'amagues per no veure'm. I a la nit, quan tot és tancat, arrossegant-me, com un llop que té fam.
M'acosto a aquesta casa, i m'estic davant del portal, i, rabiosa, per les escletxes em crec que t'escolto i que et respiro, que amb el cap m'hi rebato i et crido i ploro, desesperada, com ploro ara! Sí que estic, plorant, que no puc més! Perquè t'estimo, t'estimo i em moro.

és un joc...

BECAUSE YOU LOVE THIS GAME... :)

I no sé perquè... no sé que em pasa... tinc necessitat de veure-us, m'agraada tot i que em fa vergonya arribar al pavelló i estar jo sola allà mirant-vos, però més igual, perquè el resultat és veure aquesta relació que teniu, aquesta vitalitat que només vosaltres despreneu... i això compensa qualsevol cosa.
I sí, el simple fet de que pugi estar allà mirant-vos, veient com milloreu cada dia més i saber que us hi deixeu la pell, és increïble.

- bàsquet AE.Montblanc JÚNIOR MASC.

perquè sí, perquè en aquest poc temps, heu conseguit una mànager,

una fotogràf, una fan i sobretot una gran amiga!

i si no tenim nom...

Véte a la nevera, cogé un yogurt y quítale la tapa, quedátela y obsérvala; pone la marca, el lote y la fecha de caducación...

¿Pero en algun lugar ves el día que lo hicíeron?
Pues nuestra relación es igual...

no tiene fecha de inicio, sólo una referencia, una mera referencia.

#.(:

amb tu...

a vegades em pregunto per què mai tindré res amb tu...

ultimatum...

A veces, presientes que el fin del mundo se avecina pronto...
Ver a tus seres más queridos "a tus mejores amigos" derrumbarse así como así, por cosas que observan e incluso escuchan, y saber que tú sólo tienes ganas de rebentar la primera pared que se te pone por delante, para no hacer daño al hijo de puta que los está hiriendo... Verlos llorar, y sólo poder abrazarlos de impoténcia, oír sus llantos y que sin querer se te ponga la piel de gallina... Saber que les dirás palabras de ayuda y de desconcierto que no serviran para nada...
Sabes, lo sabes de sobras, y es lo que más te llega a doler que aún preguntarles si estan bien, aún verlos sonreír, sabes que por dentro lloran y es entonces cuando te hundes y te das cuenta de que el fin del mundo ya ha llegado.

ajuda'm...

«tornar a ser petit... i construir castells de somnis
que no s'enfonsin com si fosin de sorra.»

M'agrada molt la frase, però també m'agrada saber que ens estem fen grans, que fa un parell de mesos tots dos vam fer els divuit anys i que madurem... que estem creixent junts i que vulguis o no, estem compartint tot el que ens passa cada dia, i cada moment junts... i el simple fet de saber que tindré un amic, que será més que una simple persona per anar de festa... saber que només fa uns quatre anys que ens coneixem i compartir mil anècdotes, saber que li podré explicar tot allò que em roman pel cap i saber que aquesta persona tindrà la suficient confiança amb mi i m'explicarà tot allò que l'amoïni... ja només això només aquests petits detalls ja construïen el meu castell de somnis.

Sí Oriol, si sóc sincera... no sé si això que estem vivint està tancat dintre del meu castell que de petita vaig construir, tampoc sé si això durará per sempre... Però saps què?

M'agrada saber que estàs aquí amb mi,

i més igual si això és un somni, o és real :)