te quiero...

* TE QUISE, TE QUIERO Y TE QUERRÉ.

que sepas que todo lo he hecho ha sido pensando en ti

y si sigo aquí, también es sólo por ti...

PS. "seria lo lògic no haver volgut res..."

però si ara tornem a fa dos mesos,

seguiria pensant el mateix, sí seria lo lògic. però t'estaria mentint.

y allí me quedé...

fue un placer coincidir en esta vida ( . . . )

IMAGINA'T...

M'imagino un futur al teu costat. Una caseta aïl·lada de les altres, sense motius d'obres, ni crits dels veïns, ni res que ens pogués molestar...
Una casa, on des de lluny poguem sentir el xuu, xuu d'aquell tren on per primer cop vam creuar les mirades. Que des de la finestra del dormitori poguem junts contemplar a primer cop d'ull, aquella platja on amb la seva dolça sorra ens va encandilar. Que a dintre d'un calaix de la tauleta de nit no hi falti mai la caixa on totes les nits la mossegués. Un grapat de piruletes a sobre de la taula del menjador per quan ens vingués sempre de gust. M'imagino una casa plena de quadres on el més important, al rabador, un colaix de tots els billets que haguem comprat de joves.
També sense oblidar-nos, no podrien faltar les dues habitacions dels nens, una, la del Dídac o de l'Oriol, plena de pòsters de jugadors de futbol i a rebessar de emblemes del Futbol Club Barcelona. I la de l'Alba o la Laia, també plena de pòsters, però aquesta de jugadors importants de tennis i d'alguna que altra ballarina artística.
Al labavo no podria faltar una capseta amb totes les meves cintes del coll, de tots els colors, però n'hi hauria una d'intocable, una de color blau que emmarqués aquella nit a distancia...
A fora, al jardí hi viurien els fillets del Taison i no pararien de còrrer amunt i avall donant alegria a tota la casa. I allà també aparcat el meu Renault Megan de color negre.
Cada matí no esmorçariem cola-cao, tu mateix ens faries beure Nesquik. Deixariem els nens a l'escola i jo me'n aniria a treballar a qualsevol búfet d'advocats i tu, ves a saber, perdut pel món segurament.

Un cap de setmana vindrien els teus pares a dinar junt amb el tete i la seva estimada xicota i a l'altre cap de setmana vindrien els meus, i sempre la mamà, portant a la Minnie en braços i tu com sempre la molestaries.


[ . . . ] M'IMAGINAVA UNA VIDA AL TEU COSTAT .

quiero...

quiero tu mirada, quiero hacer míos tus deseos, quiero conquistar a tus amigos, quiero cumplir tus ilusiones y quiero no ser culpable de tus penas, quiero llenarme de toda la alegría que desprendes, quiero acercarme a toda tu familia, quiero robarte esos besos que saben a miel, quiero rodearme de tus caricias, quiero romperte tu futuro para poder construirlo contigo de nuevo. [...] y por acabar diría que también quiero tu vida, pero no estaría cogiendo las palabras correctas, así que diré bine alto y bien claro que lo que de verdad quiero es que... TE QUIERO.

una paraula...

"Alemà: ich liebe dich. Anglès: I love you. Búlgar: oбичам те.

Català: t'estimo. Castellà: te quiero. Francès: je t'aime.

Gallèc: quérote. Grec: σ'αγαπώ. Holandès: ik hou van jou.

Italià: ti amo. Llatí: ego vos amo. Portuguès: eu te amo.
Rus: ya vas liubliu. Vasc: maite zaitut."

t'estimaré [...]

M'encantava que m'acariciessis, que em toquessis, que em susurressis a cau d'orella quelcom cosa, m'encantava fer-t'hi pessigolles, mossegar-te, i que em mossegesis. recordo perfectament el primer dia; el tren, l'estació, aquell dia 23 de maig, quan ens vam agafar de les mans i em vas mossegar el dit... Em va apassionar aquella nit de la cinta, i tantes nits fent-me mal als genolls per donar-t'ho tot, tot allò i més. Em va agradar tapar-te els ulls, ser jo qui portés "las riendas". Quan et vas quedar a dormir, i dormir abrassats... Bua, buf, uf, argh [...] aquelles onomatopeies... les recordes? Cada paraula, cada moment, cada imatge, però sobretot cada petó. ni que siguessin petons de nens petits, petons robats o petons apassionats... era igual, eren els nostres petons, érem tu i jo, era la nostra màgia...

Mai... Mai et deixaré d'estimar Edgar.
Joder, i pensar que ara parlaré de la nostra màgia en passat...

¿se nos rompiió el amor de taanto usarlo. . .? - te quiero.

dos diamants...

Sempre pensaré el mateix... sou dos diamants.

Teniu irremediablement aquell valor incalculable que fa de vosaltres dos, unes persones estupendes, com pocs cops he conegut.

Fortes, sinceres i especials* i és què d'això es tracta, no? és aquest el toc de distinció de tots dos.

M'agrada que quan em passa quelcom cosa us la pugi explicar, que pugi plorar amb vosaltres, també m'agrada que confieu en mi i que jo pugui fer-ho amb vosaltres, que parli, que us expliqui les meves penes i emocions, els meus estats i els meus petiments, que em pugui divertir, que compartim valors, m'agrada que tots tres junts poguem fer ximpleries, que m'aconselleu... però sobretot i per què negar-ho adoro, m'apassiona poder riure amb vosaltres dos.

Dos dels meus millors amics? qui collons m'ho nega!

Sabeu que si algun cop a la vida no us trobeu bé, o teniu ganes de parlar, de plorar o el que sigui, truqueu-me, no importa l'hora ni el que estigui fent jo en aquell moment. Tranquils, arribaré volant, més igual si és a Sarral, o he d'anar fins a la Riba.

Per vosaltres aniria fins a la fi del món. Sí, tots tres junts... :)

acció de deprimir...

"DEPRESSIÓ: [1803; del ll. depressio, -ōnis, íd.]
1. PSIC. Estat emocional caracteritzat per un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona."

Sento un buit, em noto estranya, m'aixeco i no entenc ben bé el per què ho he fet. Ploro, porto dia sí, ni també amb uns ulls com bosses, em pessen i no tinc forçes. Dormiria, tansols maixecaria per canviar de sentit el meu cos i em tornaria a dormir, recolçaria el cap cara avall i respiraria l'olor que una nit vas deixar impregnada allà. No tinc ganes de parlar, em conecto al messenger com a 'desconectado' i ni tan sols em molesto per canviar-ho. Tinc l'estòmac buit, m'enraona la panxa, però no li faig cas...
Miro la pantalla del messenger... i tu no hi ets. Observo dia i nit el bitllet. Presto atenció a la cinta i la piruleta. Recordo certes paraules i certs moviments que... Bua [...]!

I la inevitable pregunta que em faig només obrir els ulls:
què carai estic fent aquí sense tu?

hasta nunca...

no digas nunca, para siempre...
porque cuando beses los labios de otra también le dirás lo mismo:
- te quiero para siempre.

y un corazón de hielo...

Ni me escondo ni me atrevo, ni me escapo ni te espero, hago todo lo que puedo pa' que estemos juntos. Cada vez me importan menos los que piensan que no es bueno que haga todo lo que puedo pa' que estemos juntos.
Ni me miras ni te quiero, ni te escucho ni te creo, pero siento que me muero cuando os veo juntos. Cada vez me importas menos o eso digo cuando debo, o que sienta que me muero cuando os veo juntos...