i alhora fer creure...

Quan he entrat a la teva pàgina, estava plena i no et podia escriure res més, així que ho faig aquí, (tranquil·la que si llegeixes això, és perquè t'he fet passar a la força).

No sé com ets.
No m'imagino què és estar al teu costat.
No se'm passa per la ment: què és ser tu.
No ho comprenc, no entenc com la gent pot sentir
admiració per tu, i inclòs amistat i a la mateixa
vegada amor.
[...] no hi ha manera que m'entri dins del cap...

Et palpo, i amb facilitat sé com ets.
Penso i m'invento que és el cel estar al teu costat.
Suposo que ser tu, és ser una persona honesta i atrevida, sociable i a la mateixa hora, intrigable.
M'aventuro a dir que entenc que la gent pugui arribar a sentir mai admiració per una persona brillant, amistat per una persona blanca i pura i que a la mateixa vegada reitero que entenc a la perfecció que la gent pugui enamorar-se de tu, d'aquesta mirada infinita, d'aquesta persona genial.
[...] em sembla tan raonable tot...

L'única cosa que no entenc que em trasbalsa, és: com no et puc haver conegut abans?

T'estimo, crec que és una cosa que queda bastant clara.

-c'est fini!

xiscla quan...

Em mires i em dibuixes fen servir només el palmell de teva la mà, te'm coneixes de memòria, i això em fa intrigar. Tanques els ulls i m'imagines, no sé com però ho fas sense tocar-me, i això fa que m'esveri. En silenci t'escolto com em crides sense control ni pietat i això em fa preocupar. En les profunditats del teu cor m'atanso, sense fer ni xic de soroll, i allà veig com em tens emmarcada amb una foto... sabent que tan sols és això: una foto que poder està al lloc equivocat i en el moment inoportú i això em fa plorar. Així que l'arrenco, l'estripo, en faig bocins petits d'ella i per compensar-te del que he fet, m'apropo a tu, t'abraso i ara és quan noto que és el moment i el lloc adequat.

-c'est fini!

t'intriga saber que...

Al sentir-te, al veure't, al notar-te aprop, al mirar-te [...] [...] ja em provoques una rialla.

-c'est fini!

m'agradaria...

Sé que et vaig dir que escriuria un text bonic, però ara que em poso a escriure, no sé si és perquè no tinc inspiració o simplement perquè no sé que sento...
suposo que això de no saber que sents no és del tot bo, però també crec que aquesta intriga ho fa especial, sí exactament tan especial com ho ets tu.

Vas entrar a la meva vida in media res i te'm vas guanyar, no va ser a poc a poc, com seria normal, si no que va ser ràpid, molt ràpid.
I m'encanta, m'apassiona, i dissabte va ser genial, si t'he de ser sincera, em feia por anar-hi, feia poc que ens coneixíem, però per altra banda això feia que encara tingués més ganes, moltes més de saber coses de tu i de poder-les compartir i exactament ho vam aconseguir. No sé si és el que t'esperaves, però és de tot cor, no sé si sóc com t'imaginaves, però sóc així.

Et vull veure ja! Ja mateix, sí, com més aviat millor...
Hem de parlar, hem de riure i si és necessari hem de plorar juntes!
I d'un bon principi, dissabte 14 tornem a estar juntes, per celebrar... què collons celebrem? Que t'estimo?
Doncs vinga, a què esperem?! :)

- XURRI LOVEEE.YAA!

-c'est fini!

la veritat que vull...

luxuriosa ambició, inevitable plaer, ineludible desig,

impecable satisfacció!

increïble, detestable i vomitiu amor...

-c'est fini!

i si et dic gràcies...

M'he emocionat quan he sentit sonar el telèfon, i se m’han posat els pèls de punta quan ho he llegit.
Saps com n'ets d'important per mi, tot i que de vegades em faci l'ofesa quan em fas quedar en ridícul, m’agrada riure amb tu, m’agraden totes les estones al teu costat i m’agrada saber que avui t’has preocupat per mi, ets màgica Aida.

Si no m’importessis no estaria aquí perdent el temps, poden fer mil i una cosa, però m’importes i per això si cal escriuré fins que em surti sang dels dits, tot i que sé del tot cert, que per molt que escrigui mai arribaré a expressar com n’estic d’orgullosa de tu.
I és que el simple fet de saber que quan estigui malament, tu, seràs allà per calmar-me amb això ja m’ho demostres tot.
Gràcies per el dia a dia, per les infinites “parides” que m’arribes a dir...
Para’t a pensar una cosa... tot em seria tan diferent sense tu...

t’estimo Aida :)

-c'est fini!