Sempre t’he considerat el meu millor amic, poder des de fa més de vuit anys, has sigut una part indispensable per mi sempre, i jo pensava que tu senties el mateix...
Saps coses de mi, que ningú més sap, i me n’he adonat que jo de tu, no. T’he dedicat tots els escrits més macos que he arribat a escriure, i ho seguiré fent. (...) Però ara em noto sola.
Fa uns mesos, que noto que ja no t’importo, que si jo no estigués al teu costat la vida seguiria igual... que ja no em veus com la teva millor amiga. I això em crea un buit immens, una soletat infinita.
I no sé ben bé, per què, peró ho noto, és una sensació molt estranya, i alhora incòmoda.
Veig coses de tu, actituds teves que no m’agraden, paraules que crec que no em mereixo, i mirades que no em transmeten absolutament res... Fins fa poc, molt poc, m’encantava tot de tu, per això em tens al teu costat, per ajudar-te quan estiguesis fet un embolic o simplement quan necessitesis una abraçada, un petó a la galta, el que fós. Estic aquí, he estat abans, hi sóc ara, i hi seré sempre.
Saps que sóc la que més t’estima de tota la colla, d’això pots estar-ne segur. Vull la teva felicitat i el teu ben estar, vull que siguis tu mateix, que no t’amoïni res i no veure’t mai més plorar. Vull aconseguir-ho.
Més d’un dia necessito les teves abraçades, més d’un cop necessito una espatlla amb la que poder plorar, més d’un cop et necessito aquí, al meu costat.
D’aquí dos dies celebro el meu aniversari, i vull tornar a sentir el mateix quan et miri, que absolutament res farà que deixi d’estimar-te com sempre he fet, que res em treurà del cap que estàs allà, que sempre seré una de les persones més important de la teva vida.
No m’imagino la meva sense que tu estiguis al meu costat.
-Algun cop he sigut la teva millor amiga, algun cop t’he preocupat tant com per deixar tot el que estaves fent i vindre a salvar-me...? Vull creure que sí, vull creure que encara t’importo, vull creure que res a canviat, vull creure, em moro per creure-hi. Però no vull saber-ho, no vull que la resposta sigui un no...
Això sí, t’he de donar les gràcies per tots els moments que m’has regalat.
Els tinc guardats a la meva caixa de somnis.♥
