dissabte, de gener 31

i si recordo allò...

Immortalitzar amb fotografies una experiència i un record, que ha mesura que passa el temps... va desapareixent, com si de paraules innecessàries es tractessin.

És difícil, per no dir impossible de recordar paraula per paraula de tota aquella setmana; tan sols en fa dos anys, però durant aquest interval de temps han passat masses coses, masses circumstàncies innecessàries, que dit d'alguna manera no desfaria per res. Però que per "culpa d'això" ha anat substituint aquest moments, que aquests seran substituïts per uns altres, i així eternament. On finalment, tan sols recordaràs els teus últims instants d'allò que dit d'una manera vulgar, l'anomenem vida.

Molt cops les coses no van com t'imagines, o si més no, com t'agradaria que fossin. no ets culpable dels teus actes, no és intenció teva esborrar els record, però si no en fas memoria d'ells al cap i a la fi, tan sols els recordaràs com imatges passatgeres.

Imatges passatgeres que em moriria per tornar a repetir, i és que si tu vols, un record sempre serà un record, i si el recordes, si en fas memòria, aquest mai morirà.
-c'est fini!

i si sabés que saps...

son mis amigos, y con sólo decir ésto ya es suficiente y demasiado. Los quiero.
-c'est fini!

divendres, de gener 30

i si t'explico...

ho saps... i si no ho saps, t'ho imagines... vas entrar a la meva vida, i ni tan sols te'n deus en recordar, i sé que tampoc va ser intencionat... però ho vas fer. no recordo ni el dia ni tampoc el moment, però em va encantar.
no tots els moments que em viscut han sigut flors i violes, però de tots ells hem sortit impugnes i dono gràcies simplement per això.
no sé que més teclejar, i ni tan sols sé si t'hi passes per aquí, però aquí està (voilà).
avui en compleixes divuit... i et conec des de els tres anys... i val a dir una cosa, en aquest temps m'has ensenyat a com estimar-te, i simplement per això. Gràcies Laia!
-c'est fini!

i si m'exalto...

...nos vemos esta noche, en BORA BORA!
-c'est fini!

dimecres, de gener 28

i si m'agrades com...

Dame un suspiro que me haga respirar y me habrás dado más que nadie.
Cada mañana te busco pero no estas aquí, me desespero yo ya no puedo vivir así, me pregunto dónde estás, quiero que sepas que aún pienso en ti.

- Eres la cosa más bonita que existe en el universo.
-c'est fini!

i si em rendeixo...

tercera declinació: adjectius de la segona classe

ADJECTIUS TEMA -I
- tres terminacions: 'acer, acris, acre'
- dues terminacions (una per el masculí i femení i una altra per al neutre): 'omnis, omne'
- un terminació per a tots tres gèneres: 'audax, audacis'

ADJECTIUS TEMA -CONSONANT
- 'vetus, veteris'

-c'est fini!

i si saps que la...

[...]
y saber en qué momento, en qué lugar, de qué manera y con quién.

-c'est fini!

i si et declarés...

Sé que només ets un animal, que ni tan sols pots parlar, ni dir-me el que penses o el que necessites. Però ets el suficientment important com per aprofitar per estar cada segon al teu costat. Saps quan estic malament i en aquells moments el simple fet de notar que dorms a la meva falda, se'm passen tots els mals, i que quan m'agafen els atacs d'histèria en els que començo a llançar tot allò que tinc a l'abast, em bordes com si d'alguna manera, a la teva manera, em demanessis que parés i que em tranquilitzés.
Són deu any, sabies? deu anys de no parar ni un moment de tu, de no parar de treurem de pollegera, de no parar de mossegar-me... de no parar de fer-me somriure quan a la teva manera em fas aquells petons. N'hem passat de tots colors, però sempre n'hem sortit victòrioses de tots els instants.

Sé de sobres que mai podràs llegir això, i que ni tan sols ho intentaràs, però jo sé que en el fons del teu 'petit' cor saps que se'm pasa per la ment en cada moment, i per tant saps com t'arribo a estimar PETITA (L).

- De vegades m'agradaria entrar als teus ulls...
saber què és ser tu... saber què sents quan em mires.


-c'est fini!

dimarts, de gener 27

i si m'intrigo per...

ni tan sols em digno a somriure't quan et miro i tremolo, però m'agrada que quan em preocupa quelcom cosa te la pugi explicar. És que d'això és tracta, oi? I és que per això sempre has estat allà, en tot el que he pogut tenir, els mals i els boníssims moments, perquè podríem dir que tu has sigut el culpable de la majoria d'ells, sí, també dels dolents, però tranquil dels bons per descomptat també.
Però tot i els moments d'angoixa que m'has fet passar... m'agrada mirar-te, i m'encanta que em tornis la mirada, tot i que no ens diguem res, jo sé que darrera dels nostres ulls s'amaguen més de mil paraules, més de mil dubtes i temors, però sé per suposat que quan arribi a casa agafaré el telèfon et trucaré i m'escoltaràs, i t'inflaré el cap, com sempre he fet, però tu m'aconsellaràs, o si més no, pararàs orella, i això m'apassiona...

I és què per què ens hem d'enganyar...? Has sigut el motiu de les meves millors experiències, dels meus insuperables records, gràcies per ser com ets, per ser aquell toc de gràcia o de peculiaritat, per ser simplement allò que m'anima a seguir dia a dia. T'estimo.

buscant a la caixa dels records, l'he trobat.
i per què negar-ho? he plorat.

-c'est fini!

divendres, de gener 16

i si prego per...

"Avui em llevo un altre cop, estic content de ser qui sóc. Tenir-te a prop em fa feliç. Surto corrents cap al carrer, el dia sembla diferent, avui la gent ja no té pressa. Avui tinc ganes de cridar que tens la vida al teu davant. Per aixo et dic que viu-la! no deixis mai de somiar, sempre estaré al teu costat, sempre més amb tu! Torno a trobar 3.OOO raons per no tenir por d'aquest món, si lluitem junts no h ha barreres. El viatge és llarg això es veritat però no caldrà que ens aturem i tindràs la meva mà [...] viu-la!"

Filippo Landini: viu-la!
http://www.youtube.com/watch?v=eKktDdy7AvI

- c'est fini!

dijous, de gener 15

i si m'amago...

...a veces son las palabras de una persona las que te hacen sonreír,
de vez en cuando es un abrazo, o quizás un beso, una caricia...
pero contigo no es nada de eso
y no sé cómo te lo haces, pero a tu lado es un no parar de sonreír!

gràcies petit Joan! :)

- c'est fini!

i si confesso...

està bé... et fas gran, sí, i això comporta maduresa...
però en el fons no deixes de ser el més fonamental la meva petita i estimada xuʀʀi!
( L )

val a dir, que ens coneixem des de cap d'any tot i que de vegades xafardejava el teu fotolog, mai havia comentat i per tant, no havíem parlat mai. però i per què no?
una nit intensa conèixer una persona extraordinària? i així va ser, i francament va ser genial

d'una cosa, sé que n'en puc estar del tot segura, sé que tot i que estigis a un parells de quilometres de mi faràs el que sigui per veure'm bé.
i jo te'n asseguro una altra cosa: evidentment jo també faré el que calgui!

i és que la pura realitat és que em quedaria curta si et digués que ets encantadora!

eternes felicitats i gràcies Annabel, gràcies per les tardes de riure al Messenger quan gairebé no tenia ganes de parlar i gràcies sobretot, per fer-me un petit lloc, en allò que en diuen AMISTAT!

LOVEEEYA! ( L ).

este es el poder de las xuʀʀi’sRULES!

- c'est fini!

dimecres, de gener 14

i si en el fons...

brindemos por el adiós del futuro, por un posible hola del mañana, por un próximo reencuentro de aquí uno años...
que coño! BRINDEMOS POR UN HASTA LUEGO
¡y es que nosotros brindamos por el adiós que nunca necesitamos!


la dita diu: any nou vida nova...
però hi ha coses que m'encanten com estaven :)
-c'est fini!