i si no fos com penses...

[...] ¡voto paara que se reepiitan más nochees como éstaa!

- c'est fini!

i si no pogués seguir...

sembla mentida que ja no et torni a veure... no m’ho trec del cap, no hi ha manera, i em fa tanta ràbia. ara ja res és igual, sabies? sí, sé que ho saps, però tu tampoc pots fer-hi res, igual que jo, i tothom que se’n adona.

tot torna a la seva normalitat, o això és el que volen fer aparentar, però no m’hi acostumo, al menys, jo no...són onze anys sabies? sí, ja en són onze, vaig arribar allà als sis anys, i des de aquell moment hi ha hagut moment de mil colors i de mil maneres, però al cap i a la fi, al final tots aquests moments eren, inoblidables. recordo perfectament aquell ímpetu que tenies, aquell respecte que es vas fer guanyar tu sol.

penso mil anècdotes però exactament una en especial, un dia: la Noemí, el Carlos i jo.
"poder tan sols teníem 11 anys i ens vam colar tots tres al lavabo de les noies i vam jugar a un joc i bé, podríem dir que no va acabar la cosa com s'esperava... i tu te'n vas adonar i recordo que ens vas agafar a nosaltres tres, tremolosos, i que només amb una mirada ens vas dir tot allò que ens va quedar tan claríssim".

sé que ara, els que, bé... ja m'entens, la gent que hi ha ara, no ho diran pas, i sé del tot cert, que més d'un els prendrà 'pel pito del sereno' i si sóc sincera, jo seré la primera en fer-lis la vida impossible. no m'agrada que hi hagi gent que no conec, gent que ni tan sols es sap els nostres noms de memòria.
no es mereixen ocupar el teu lloc, ni el de la teva esposa tampoc.
- que els ajudem - diuen...
pss... si torno a ser sincera, no tinc cap plaer d'ajudar-los.

sé que milers de persones, no sabran ni tan sols de que carai estic parlant però la veritat és que no us culpo, però enteneu-me necessitava fer-ho, necessitava desfogar-me. tot i que no he acabat, encara queda aquell nus indestructible.

però tranquil jo no deixaré que ningú ocupi el teu lloc, que ningú toqui les teves coses, i saps perquè, perquè de persones com tu, no n'hi dues.

només queda una cosa per dir:
eah, eah, eah, el niño de andrea!

- c'est fini!

i si m'ho demanés de genolls...

Cantaré, al alba nuestra canción, te diré que siempre serás, el alma de mi corazón, tu la que me hace reir otra vez, tu caballito desbocado, quiere decirte te quiero. Yo te prometo que todo irá bien, que eres el ángel que guarda la fe, que tengo en todos mis sueños, que tengo en todos mis sueños.
Cantaré, por una sola razón,ver la luz que envuelve tu corazón, me basta tu amor. que no soy facil, lo sabes muy bien, que me has cosido las alas también, que sin tus manos no puedo vivir, que con tu calma consigo seguir. con solamente mirarme una vez, guias mis pasos allá donde voy y es que el pilar de mi vida, tus ojos azules, son mi religión[...]

te voy a decir una cosa - Amaia Montero
http://www.youtube.com/watch?v=4p-Hwrs-nmE&feature=related

- c'est fini!

i si t'expliqués que tinc...

i sí Nerea, de tu no me'n oblido! i tant que no! només faltaria això que ara et queixessis de que tu no surts, ja saps que en penso de tu i per tant com ja et vaig dir ahir no et fa falta cap text llarg, només aclarar una petita cosa... no en tindré cap d'aquests cinc, sis o set que heu arribat a dir, així que simplement dir-te que s'ha de saber canviar d'estratègia i que ja saps, si demà jugues no sé com però jo t'estaré animant, perquè d'acord, avui ens ha quedat demostrat que la nostra Nerea torna a l'acció!
t'ha quedat clar amb el temps que fa que ens coneixem que t'estimo?

un brindis per la millor INFIDEL! (L).

- c'est fini!

i si rigués tant que...

i avui te'ns has enfadat quan et deiem Mari Puri, m'has fet posar dels nervis, se'n ha enterat més de mig Montblanc de l'història i fins i tot el número 14 se'n ha assebentat (baba, ah! no que si era d'aprop no valia la pena)... ens hem glaçat de fred, m'has fet quedar en ridícul tropocientas vegades... una mica més i em foten un pilotasso a la cara...

però tot i això... m'ha encantat la tarda d'avui, i saps què...?

t'estimo MARIA PURIFICACIÓN! (L).

sí, sí! perquè després tu i la Nerea, us queixeu de... ;)

- c'est fini!

i si et canto a l'orella...

mira esa cansada humanidad hundida, quiere cambiar de vida en el sofá y olvida penas que se alejan imaginando. seres de fortuna y gran corazón, héroes adorados tan ciegamente condenados a vivir.
amor y lujo, cuerpos de gloria, grandes historias...
queremos más, ¡queremos más!
esas estrellas lucen tan bellas, aman la música, son como tú, son como tú. no, no, no soy perfecta: ya lo sé, no hay duda pero soy la perfecta para ti, la tuya. somos esos ídolos que inventamos locos.
¡ellos son como tú y yo!

MN - Amor y lujo
http://www.youtube.com/watch?v=8lXCi4UDmkI&feature=related

- c'est fini!

i si us parlés de...

i si criido que m'encanteuu... arribaareu a sentiir-me totees? :)

- c'est fini!

i si només contés el que sé...

cada instante, cada segundo, cada noche con vosotros... es esencial.
una sola mirada es motivo suficiente para hablar, para expresar todo aquello que me hacéis sentir, para saber que debemos hacer en cada momento, en cada fiesta, en cada lugar incluso para describir lo que nos gusta e incluso lo que más detestamos.
ninguno sois iguales, tenéis aquel toque de distinción, que ha fin de cuentas... M'ENCANTA!

i si us dic que sou genials? (K).

- c'est fini!

i si jo no sóc...

[...]Platón pensó que detrás del mundo real, había un mundo donde empezaba la creación, un mundo de formas ideales, perfectas y universales, a ése mundo él lo nombró: el mundo de las ideas[...]

-pues bien, yo sé que pertenezco a ése mundo, me lo ha dicho un pajarito...

- c'est fini!

i si t'ho guardes...

- què tens? per què em mires d'aquesta manera?
- (...)és que mai havia sentit això per ningú.
- i què és això que sents?
- amor...
- amor? i amor per qui?
- per la noia que té els ulls més bonics del món.
- i qui és aquesta?
- tu...

- c'est fini!

i si sabés que sents el mateix...

mai seré qui no sóc, mai podré canviar tant, tant que no pugui mirar enrere i ho faria, però són les normes, cadascú té el seu lloc.
mai seré i encara més; mai vaig ser, la llum del fons dels teus ulls... i ho seria, però són les normes, ningú ens ensenya a estimar.
voldria tant que això no hagués passat, però al mateix temps m'alegra del que ha sigut, una cadena de bons moments que repetiria, però són les normes, no es pot tornar enrera.
en silenci repasso els records de la teva absència i penso, que no desfaria res,que et buscaria, però són les normes, qui ens estima se'n va...
qui ens estima se'n va?

- c'est fini!

i si pogués parlar-te...

la seguretat que em dona mirar-te d'amagat, i que quan menys m'ho espero la teva mirada em busca, d'aquí cap allà, i quan faig veure que et miro, i tu em trobes: em somrius, amb aquell somriure impecable i perfecte, aquells llavis... tan... com ho diríem? tan carnosos...
dissimulant, m'apropo allà on ets i jo et torno aquests somriure, però el meu, amb els llavis tremolosos amb por de les paraules que puguin sortir, que m’encantaria que sortissin...aquelles paraules... que amb una de sola en tindria prou... que et sembla si et dic: T'ESTIMO?

- c'est fini!

i si et dic que ets genial...

de vegades... no t'ha passat mai, que un dia estàs dormint i et desperten? sí, segur que sí... doncs no t'ha passat mai que al cap d'un temps tornes a somiar el mateix? a mi sí... :)
i això ho aplico a la realitat, així que bé... m'agrada poder dir-te el que en la meva opinió, ja no dic el que és correcte, simplement dic, el que crec. i el que crec és que de vegades, quan menys t'ho penses... algun dia pots tornar a somiar en aquell somni. no sé si el pots tornar a començar i fer que ningú et desperti, si no que potser és l'instant únic i precís on tot acaba.
i no dic, ara ni tampoc estic dient demà... simplement quan menys t'ho esperes.

gràcies per tot Oriol (L)

- c'est fini!

i si tot tingués un sentit...

lujuria, obsesión, traición, amor, sexualidad, instinto, placer, sensación, sentido, ambición, diversión...

(...)que sea lo que quiera Dios que sea, pero que sea ya, coño!

- c'est fini!

i si tot acabés igual...

¿Como olvidarme de tantos momentos, de tantas palabras de amor? Muertos de risa, vivimos la vida y yo ahora canto esta cancion.
Que siempre os echaré de menos, que lo demás son solo cuentos, siempre sereis mis cuatro ángeles que mientras viva, lo recordaré!

Tulipán - Amaia Montero
http://www.youtube.com/watch?v=vXlLBIjGArg&feature=related

- c'est fini!

i si tot fossin paraules...

por, vaig tenir por a sortir, por a acceptar el que venia, al que passaria, però et vaig dir que sí i tu vas agafar diferent camí. terror, estupor i tremolors, pànic a tornar a passar per el mateix, al final et vaig donar els meus petons però em vaig quedar besant l'aire.

dolç, ulls de mel, pell tustada, em vas lliurar de l'encanteri; del laberint dels teus ulls*

- c'est fini!