i si et dic gràcies...

M'he emocionat quan he sentit sonar el telèfon, i se m’han posat els pèls de punta quan ho he llegit.
Saps com n'ets d'important per mi, tot i que de vegades em faci l'ofesa quan em fas quedar en ridícul, m’agrada riure amb tu, m’agraden totes les estones al teu costat i m’agrada saber que avui t’has preocupat per mi, ets màgica Aida.

Si no m’importessis no estaria aquí perdent el temps, poden fer mil i una cosa, però m’importes i per això si cal escriuré fins que em surti sang dels dits, tot i que sé del tot cert, que per molt que escrigui mai arribaré a expressar com n’estic d’orgullosa de tu.
I és que el simple fet de saber que quan estigui malament, tu, seràs allà per calmar-me amb això ja m’ho demostres tot.
Gràcies per el dia a dia, per les infinites “parides” que m’arribes a dir...
Para’t a pensar una cosa... tot em seria tan diferent sense tu...

t’estimo Aida :)

-c'est fini!