xiscla quan...

Em mires i em dibuixes fen servir només el palmell de teva la mà, te'm coneixes de memòria, i això em fa intrigar. Tanques els ulls i m'imagines, no sé com però ho fas sense tocar-me, i això fa que m'esveri. En silenci t'escolto com em crides sense control ni pietat i això em fa preocupar. En les profunditats del teu cor m'atanso, sense fer ni xic de soroll, i allà veig com em tens emmarcada amb una foto... sabent que tan sols és això: una foto que poder està al lloc equivocat i en el moment inoportú i això em fa plorar. Així que l'arrenco, l'estripo, en faig bocins petits d'ella i per compensar-te del que he fet, m'apropo a tu, t'abraso i ara és quan noto que és el moment i el lloc adequat.

-c'est fini!