«tornar a ser petit... i construir castells de somnis
que no s'enfonsin com si fosin de sorra.»
que no s'enfonsin com si fosin de sorra.»
M'agrada molt la frase, però també m'agrada saber que ens estem fen grans, que fa un parell de mesos tots dos vam fer els divuit anys i que madurem... que estem creixent junts i que vulguis o no, estem compartint tot el que ens passa cada dia, i cada moment junts... i el simple fet de saber que tindré un amic, que será més que una simple persona per anar de festa... saber que només fa uns quatre anys que ens coneixem i compartir mil anècdotes, saber que li podré explicar tot allò que em roman pel cap i saber que aquesta persona tindrà la suficient confiança amb mi i m'explicarà tot allò que l'amoïni... ja només això només aquests petits detalls ja construïen el meu castell de somnis.
Sí Oriol, si sóc sincera... no sé si això que estem vivint està tancat dintre del meu castell que de petita vaig construir, tampoc sé si això durará per sempre... Però saps què?
M'agrada saber que estàs aquí amb mi,
i més igual si això és un somni, o és real :)
1 comentari:
magrada, magrada mol, saps k sempre em tindras aki no dubtis mai en trukarme per kualsevol kosa i en 10min ti aki
nus veiem aketa tarda si??
Publica un comentari a l'entrada