Representes la meva inspiració i el meu desig, ets allò prohibit, la passió, ets el diable...
Que tu m'encens i em lligues com si al llarg del cos se'm caragolés una serp que mai s'acaba. Mira't, quan no surts de casa en tot el dia, i sé que t'amagues per no veure'm. I a la nit, quan tot és tancat, arrossegant-me, com un llop que té fam.
M'acosto a aquesta casa, i m'estic davant del portal, i, rabiosa, per les escletxes em crec que t'escolto i que et respiro, que amb el cap m'hi rebato i et crido i ploro, desesperada, com ploro ara! Sí que estic, plorant, que no puc més! Perquè t'estimo, t'estimo i em moro.
1 comentari:
jo et sento :)
i sé que fa mal, però també sé que ets una de les persones més fortes que conec. :)
Potser és qüestió de temps, qui sap... però mentres duri l'espera jo estaré al teu costat, esperant amb tu.
t'estimo!
Publica un comentari a l'entrada