no em serveix...

ja no només he perdut la noció del temps aquestes vacances. sinó que van començar des de un principi i han seguit essent totes les festes bastant pèssimes... se'm fa un nus a l'estòmac de recordar-ho. simplement, el trobo a faltar.
i per alleujar-ho, entre turró i turró anava al recurs fàcil; copa de cava, però no feia efecte.

que l'oblidi, que tot és millor així, que no me'l mereixia... bah, bajanades, l'estimo i punt. així que no puc oblidar-me'n, ara, que si sóc sincera, tampoc sé si tinc intenció de fer-ho.

sí, avui és dia tretze. demà per fi seríem catorze...
però llàstima que no torni a nevar
i tingui l'oportunitat de quedar-m'he aïllada,
al menys, una petita estona.