i si pogués parlar-te...

la seguretat que em dona mirar-te d'amagat, i que quan menys m'ho espero la teva mirada em busca, d'aquí cap allà, i quan faig veure que et miro, i tu em trobes: em somrius, amb aquell somriure impecable i perfecte, aquells llavis... tan... com ho diríem? tan carnosos...
dissimulant, m'apropo allà on ets i jo et torno aquests somriure, però el meu, amb els llavis tremolosos amb por de les paraules que puguin sortir, que m’encantaria que sortissin...aquelles paraules... que amb una de sola en tindria prou... que et sembla si et dic: T'ESTIMO?

- c'est fini!