mai seré qui no sóc, mai podré canviar tant, tant que no pugui mirar enrere i ho faria, però són les normes, cadascú té el seu lloc. mai seré i encara més; mai vaig ser, la llum del fons dels teus ulls... i ho seria, però són les normes, ningú ens ensenya a estimar.
voldria tant que això no hagués passat, però al mateix temps m'alegra del que ha sigut, una cadena de bons moments que repetiria, però són les normes, no es pot tornar enrera.
en silenci repasso els records de la teva absència i penso, que no desfaria res,que et buscaria, però són les normes, qui ens estima se'n va...
qui ens estima se'n va?
- c'est fini!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada