No sé com ets.
No m'imagino què és estar al teu costat.
No se'm passa per la ment: què és ser tu.
No ho comprenc, no entenc com la gent pot sentir
admiració per tu, i inclòs amistat i a la mateixa
vegada amor.
[...] no hi ha manera que m'entri dins del cap...
Et palpo, i amb facilitat sé com ets.
Penso i m'invento que és el cel estar al teu costat.
Suposo que ser tu, és ser una persona honesta i atrevida, sociable i a la mateixa hora, intrigable.
M'aventuro a dir que entenc que la gent pugui arribar a sentir mai admiració per una persona brillant, amistat per una persona blanca i pura i que a la mateixa vegada reitero que entenc a la perfecció que la gent pugui enamorar-se de tu, d'aquesta mirada infinita, d'aquesta persona genial.
[...] em sembla tan raonable tot...
L'única cosa que no entenc que em trasbalsa, és: com no et puc haver conegut abans?
T'estimo, crec que és una cosa que queda bastant clara.
-c'est fini!
1 comentari:
bff..
sense paraules, ara mateix només tinc al cap q t'ofegaria a abraçades i et menjaria a petons :$.
Gràcies per tot; gràcies per tant!
Encara que aparentment la nostra relació sembli distant jo sé que una cosa molt forta ens uneix, perquè no he necessitat temps ni esforç per arribar a agafar-te moltíssima estima i veure que ets una de les grans persones de la meva vida.
No canvis, i si canvies que sigui al meu costat, amb mi.. SEMPRE!
t'estiimo #4
Publica un comentari a l'entrada