i si recordo allò...

Immortalitzar amb fotografies una experiència i un record, que ha mesura que passa el temps... va desapareixent, com si de paraules innecessàries es tractessin.

És difícil, per no dir impossible de recordar paraula per paraula de tota aquella setmana; tan sols en fa dos anys, però durant aquest interval de temps han passat masses coses, masses circumstàncies innecessàries, que dit d'alguna manera no desfaria per res. Però que per "culpa d'això" ha anat substituint aquest moments, que aquests seran substituïts per uns altres, i així eternament. On finalment, tan sols recordaràs els teus últims instants d'allò que dit d'una manera vulgar, l'anomenem vida.

Molt cops les coses no van com t'imagines, o si més no, com t'agradaria que fossin. no ets culpable dels teus actes, no és intenció teva esborrar els record, però si no en fas memoria d'ells al cap i a la fi, tan sols els recordaràs com imatges passatgeres.

Imatges passatgeres que em moriria per tornar a repetir, i és que si tu vols, un record sempre serà un record, i si el recordes, si en fas memòria, aquest mai morirà.

-c'est fini!