M'encantava que m'acariciessis, que em toquessis, que em susurressis a cau d'orella quelcom cosa, m'encantava fer-t'hi pessigolles, mossegar-te, i que em mossegesis. recordo perfectament el primer dia; el tren, l'estació, aquell dia 23 de maig, quan ens vam agafar de les mans i em vas mossegar el dit... Em va apassionar aquella nit de la cinta, i tantes nits fent-me mal als genolls per donar-t'ho tot, tot allò i més. Em va agradar tapar-te els ulls, ser jo qui portés "las riendas". Quan et vas quedar a dormir, i dormir abrassats... Bua, buf, uf, argh [...] aquelles onomatopeies... les recordes? 
Cada paraula, cada moment, cada imatge, però sobretot cada petó. ni que siguessin petons de nens petits, petons robats o petons apassionats... era igual, eren els nostres petons, érem tu i jo, era la nostra màgia...Mai... Mai et deixaré d'estimar Edgar.Joder, i pensar que ara parlaré de la nostra màgia en passat...¿se nos rompiió el amor de taanto usarlo. . .? - te quiero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada