dilluns, de juliol 13

dos diamants...

Sempre pensaré el mateix... sou dos diamants.
Teniu irremediablement aquell valor incalculable que fa de vosaltres dos, unes persones estupendes, com pocs cops he conegut.
Fortes, sinceres i especials* i és què d'això es tracta, no? és aquest el toc de distinció de tots dos.
M'agrada que quan em passa quelcom cosa us la pugi explicar, que pugi plorar amb vosaltres, també m'agrada que confieu en mi i que jo pugui fer-ho amb vosaltres, que parli, que us expliqui les meves penes i emocions, els meus estats i els meus petiments, que em pugui divertir, que compartim valors, m'agrada que tots tres junts poguem fer ximpleries, que m'aconselleu... però sobretot i per què negar-ho adoro, m'apassiona poder riure amb vosaltres dos.

Dos dels meus millors amics? qui collons m'ho nega!
Sabeu que si algun cop a la vida no us trobeu bé, o teniu ganes de parlar, de plorar o el que sigui, truqueu-me, no importa l'hora ni el que estigui fent jo en aquell moment. Tranquils, arribaré volant, més igual si és a Sarral, o he d'anar fins a la Riba.
Per vosaltres aniria fins a la fi del món. Sí, tots tres junts... :)

1 comentari:

beeel ha dit...

bf.. saps lo que es q mas ficat els pels de punta? i ultimament q estic tope d sensible encara molt mes.. m'ha encantat tantisiim aqest petiit raco del teu blog..
ets impressionant, de veritat.

t'estimo Mireia, t'estimo moolt!