IMAGINA'T...

M'imagino un futur al teu costat. Una caseta aïl·lada de les altres, sense motius d'obres, ni crits dels veïns, ni res que ens pogués molestar...
Una casa, on des de lluny poguem sentir el xuu, xuu d'aquell tren on per primer cop vam creuar les mirades. Que des de la finestra del dormitori poguem junts contemplar a primer cop d'ull, aquella platja on amb la seva dolça sorra ens va encandilar. Que a dintre d'un calaix de la tauleta de nit no hi falti mai la caixa on totes les nits la mossegués. Un grapat de piruletes a sobre de la taula del menjador per quan ens vingués sempre de gust. M'imagino una casa plena de quadres on el més important, al rabador, un colaix de tots els billets que haguem comprat de joves.
També sense oblidar-nos, no podrien faltar les dues habitacions dels nens, una, la del Dídac o de l'Oriol, plena de pòsters de jugadors de futbol i a rebessar de emblemes del Futbol Club Barcelona. I la de l'Alba o la Laia, també plena de pòsters, però aquesta de jugadors importants de tennis i d'alguna que altra ballarina artística.
Al labavo no podria faltar una capseta amb totes les meves cintes del coll, de tots els colors, però n'hi hauria una d'intocable, una de color blau que emmarqués aquella nit a distancia...
A fora, al jardí hi viurien els fillets del Taison i no pararien de còrrer amunt i avall donant alegria a tota la casa. I allà també aparcat el meu Renault Megan de color negre.
Cada matí no esmorçariem cola-cao, tu mateix ens faries beure Nesquik. Deixariem els nens a l'escola i jo me'n aniria a treballar a qualsevol búfet d'advocats i tu, ves a saber, perdut pel món segurament.

Un cap de setmana vindrien els teus pares a dinar junt amb el tete i la seva estimada xicota i a l'altre cap de setmana vindrien els meus, i sempre la mamà, portant a la Minnie en braços i tu com sempre la molestaries.


[ . . . ] M'IMAGINAVA UNA VIDA AL TEU COSTAT .