divendres, de juliol 10

acció de deprimir...

"DEPRESSIÓ: [1803; del ll. depressio, -ōnis, íd.]
1. PSIC. Estat emocional caracteritzat per un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona."

Sento un buit, em noto estranya, m'aixeco i no entenc ben bé el per què ho he fet. Ploro, porto dia sí, ni també amb uns ulls com bosses, em pessen i no tinc forçes. Dormiria, tansols maixecaria per canviar de sentit el meu cos i em tornaria a dormir, recolçaria el cap cara avall i respiraria l'olor que una nit vas deixar impregnada allà. No tinc ganes de parlar, em conecto al messenger com a 'desconectado' i ni tan sols em molesto per canviar-ho. Tinc l'estòmac buit, m'enraona la panxa, però no li faig cas...
Miro la pantalla del messenger... i tu no hi ets. Observo dia i nit el bitllet. Presto atenció a la cinta i la piruleta. Recordo certes paraules i certs moviments que... Bua [...]!

I la inevitable pregunta que em faig només obrir els ulls:
què carai estic fent aquí sense tu?