i si et declarés...

Sé que només ets un animal, que ni tan sols pots parlar, ni dir-me el que penses o el que necessites. Però ets el suficientment important com per aprofitar per estar cada segon al teu costat. Saps quan estic malament i en aquells moments el simple fet de notar que dorms a la meva falda, se'm passen tots els mals, i que quan m'agafen els atacs d'histèria en els que començo a llançar tot allò que tinc a l'abast, em bordes com si d'alguna manera, a la teva manera, em demanessis que parés i que em tranquilitzés.
Són deu any, sabies? deu anys de no parar ni un moment de tu, de no parar de treurem de pollegera, de no parar de mossegar-me... de no parar de fer-me somriure quan a la teva manera em fas aquells petons. N'hem passat de tots colors, però sempre n'hem sortit victòrioses de tots els instants.
Sé de sobres que mai podràs llegir això, i que ni tan sols ho intentaràs, però jo sé que en el fons del teu 'petit' cor saps que se'm pasa per la ment en cada moment, i per tant saps com t'arribo a estimar PETITA (L).

- De vegades m'agradaria entrar als teus ulls...
saber què és ser tu... saber què sents quan em mires.

-c'est fini!