Fa gràcia això, em deixes sense paraules, m'entra vergonya de mirar-te i no més faig que somriure...
Et diria mil coses, t'explicaria mil anècdotes, però si no em deixes de mirar d'aquesta manera, no em concentro.
Saps què? T'agafaria de la mà, i sobre de les meves espatlles portaria una motxilla plena de llibres i amb una camera. Agafaria el primer avió que sortís en destinació algun país coster i quan arribéssim a la platja cridaria a la vora del mar aquell nus que tinc a l'estómac... m'encantes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada