dos anys d'allò...

No sé on ets... On t'amages? Ets a prop o estàs lluny de nosaltres? La veritat és que jo no en sé absolutament res de l'altre món, aquell on "teòricament" has de ser-hi, allò que rep el nom de paradís. On les llegendes expliquen que tot allò és bonic, on tot és perfecte...

Però aquí et trobem a faltar, al menys jo si... tercert i quart d'ESO junts, bé en fi, més junts a quart d'ESO que res, assentant-nos l'un al costat de l'altre, rient amb l'un i l'altre...

m'agrada recordar els "xanxullos" que fèiem amb els bolígrafs...

- si tenim 1000 bolis i els venem a un 1€; guanyarem 1000€!

- Edu... i d'on trèiem 1000 bolis? :S

- no em treguis la il•lusió, i pensa en els diners!

m'agrada recordar els dibuixos d'animals que tinc al llibre de tecnologia...

- beeeee.

- guau, guau.

- meuuu

- iaaa, iaaa

- Mireia... què és això? :S

- un ase home, un ase! iaaa! xD

m'agrada recordar l'historia de la casa que m'explicaves a socials...

- perquè és clar, mira això és un col•legi ple de noies guapes!

- ah... ¬¬

- això del costat és la meva mansió!

- està bé...

- i mira aquesta ets tu!

- oh! :)

m'agrada recordar-te Eduuu*

és que vulguis o no, ja són dos anys...

i és que tot i que no t'ho digues mai; aquell trimestre amb tu al costat, no s'oblidarà mai. Gràcies, de debò gràcies per tots aquells riures, gràcies per deixar-te estimar, gràcies per deixar-me parlar amb aquella estrella, cada cop que tinc ganes de plorar... :)
que el vent et porti aquest petó, on tusiguis on siguis, el puguis arribar a sentir...

m'agrada pensar que algun dia et tornaré a veure...