*sagitta cor Cupido meum transfixit...
Qui ho anava a dir, qui era capaç d'afirmar lo inarfirmable?
I tot va començar en el mateix lloc que va acabar: al tren... Mirades que valen més que mil paraules, imatges gèlides i alhora càlides en un emboirat dia de platja. Comentaris absurds i màgics que uneixen aquesta compenetració, paraules gracioses de gent especial que fa que ens decidim encara més. I per fi surgeix, allò que portàvem tot el dia esperant, allò que deixarà a tots impactats i a nosaltres mateixos meravellats... Un petó, unes carícies, unes tendres paraules...
Un vint-i-tres de maig d'un dos-mil nou!
que no canviaria per res del món.
petit, i què? doncs que més igual el que diguin...
[...] jo t'estimo EDGAR, i t'estimo molt!
1 comentari:
*Cupido va traspassar el meu cor amb una fletxa. :)
Publica un comentari a l'entrada