més que germanes...

Encara no havia parlat sobre tu, encara no t'havia demostrat com n'estic de tu, encara em queden tantes coses per dir-te, per ensenyar-te, per que m'ensenyis, per que m'exaltis, per que em facis sentir com tu sola només em fas sentir.

Des de primer d'Educació Secundaria Obligatòria i d'això ja en deu fer uns sis anys.

Com t'ho fas, com carai aconsegueixes això? m'agraden aquests dies que cada cop són més insuperables, m'agraden les tardes amb tu i la Roser a la Jijonenca, m'agraden les nits d'aquests dies amb nosaltres tres, el Marc i el Genís, m'agrada riure amb tu, i m'encanta estimar-te.

No sé que tens, no sé que es allò que et fa tan especial, o és que poder, ens escau massa bé el nom de germanes del que nosaltres mateixes pensem?

- Ja t'ho he dit 'tropocientas' vegades... GRÀCIES i T'ESTIMO,

crec que són dues paraules que em sembla que tens bastant clares!